Habitatge al carrer Correu Vell, 5

L'Habitatge al carrer Correu Vell, 5 és un edifici del municipi de Barcelona protegit com a bé cultural d'interès local. L'edifici conegut com a Pati Llimona es localitza al districte de Ciutat Vella de la ciutat de Barcelona, en una illa de cases emmarcada pels carrers Sant Simplici, Viladecols, Correu Vell i Regomir. L'edifici es desenvolupa en una parcel·la poligonal molt irregular fruit de la seva evolució històrica, tot disposant de l'accés principal al número 2-6 del carrer Sant Simplici.[1]

Infotaula d'edifici
Habitatge al carrer Correu Vell, 5
Correu Vell 5, pati.jpg
Dades
TipusEdifici Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióRomà, medieval, segle XVIII
Característiques
Estil arquitectònicGòtic-renaixement, barroc
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióC. Correu Vell, 5. Barcelona
 41° 22′ 54″ N, 2° 10′ 47″ E / 41.381654°N,2.179690°E / 41.381654; 2.179690Coord.: 41° 22′ 54″ N, 2° 10′ 47″ E / 41.381654°N,2.179690°E / 41.381654; 2.179690
BCIL
IdentificadorIPAC: 40354

DescripcióModifica

L'edifici disposa de tres nivells d'alçat: planta baixa, principal i primer pis, tot i que la seva organització en alçat és avui dia força irregular a conseqüència de les diverses intervencions i ampliacions realitzades al llarg de la seva història.[1] A través del carrer Sant Simplici s'arriba a un espai obert a manera de plaça o pati d'illa, al que obren dues de les tres façanes de la finca, tot obrint-se l'altra al carrer Regomir (número 3-5).[1]

Actualment l'entrada a l'interior del centre cívic es realitza a través d'una porta adovellada de mig punt rebaixat, localitzada a sota d'una tribuna de pedra en voladís que es recolza a sobre de tres pilars amb mènsules esculpides que representen uns busts masculins i femenins i unes fulles d'acant a la part superior, d'influència clàssica. Aquesta tribuna -a la qual s'obren tres grans finestrals del pis principal- es complementa amb una barana amb balustres de pedra. La resta d'aquesta façana es presenta revestida amb un arrebossat de color rosa, fruit de la darrera intervenció i que substitueix un parament que en origen disposava de nombroses obertures de cronologia dissemblant.[1]

Pel que fa a l'altra façana, l'element més representatiu són els grans arcs de maó en sardinell de la planta baixa (avui totalment revestits) que permetien crear un espai totalment permeable en la planta baixa, avui dia destinada a espai d'exposicions. De fet, aquest nivell és un del més interessants des del punt de vista crono-estructural de la finca per la gran quantitat i qualitat de testimonis de diversa cronologia que en conserva. Aquesta façana disposa al primer pis d'uns grans finestrals amb brancals i llindes de pedra motllurada que s'obren a sengles balcons en voladís. Aquests balcons, es caracteritzen per la seva estructura de ferro amb paviment de rajola i barana de ferro forjat amb barrots llisos que es combinen amb d'altres helicoïdals. Finalment el segon pis disposa també de finestres i balcons, tot i que en aquest cas, de menor alçària i amplada en el voladís.[1]

La porta d'entrada dóna accés a un vestíbul on es localitza una porta de pedra amb un arc conopial i muntant motllurats que comunica amb la recepció del centre. Un dels elements més rellevants d'aquests espais és precisament una parella de grans arcs adovellats de mig punt de pedra que es recolzen a sobre de pilars i que són molt probablement el testimoni material de l'antiga organització de la planta baixa de la finca al període medieval. A la planta baixa es localitza també la sala d'exposicions abans esmentada i diverses estances destinades a despatxos i altres espais de gestió del centre.[1]

La planta primera és un dels espais més interessant del conjunt que permet analitzar i comprendre el creixement i transformació estructural de l'edifici al llarg del temps. Destaca en aquest sentit la galeria oberta a la plaça, on es pot observar a la paret oposada als finestrals els testimonis de les finestres coronelles de llinda apuntada del projecte arquitectònic medieval. Aquests testimonis medievals es complementen amb d'altres com les pintures murals de la Sala Joan Maragall, molt malmeses pels revestiments que les van cobrir al llarg del temps però que també han permès preservar-les fins a l'actualitat. Així mateix, cal esmentar la importància de la muralla romana en la construcció i evolució estructural de l'edifici. De fet el Pati Llimona es va construir aprofitant una de les torres de l'antiga muralla romana i una part del pany mural d'aquesta; és per aquest motiu i després de la restauració més contemporània, que avui dia es troben a la vista nombrosos testimonis del parament romà, entre els quals destaquen especialment les finestres i portes amb sardinell de pedra localitzades a la Sala d'actes Maria Aurèlia Capmany i a la caixa de l'ascensor.[1]

Actualment i des de l'any 1991, l'edifici acull les instal·lacions del Centre Cívic Pati Llimona que disposa de sala d'exposicions, un espai arqueològic i diverses aules i sales per a tallers i conferències.[1]

La planta baixa. Tal com s'apuntava anteriorment, aquest nivell és un dels espais més rellevants del conjunt per la gran quantitat i qualitat dels testimonis materials conservats, que donen idea de l'ampli bagatge temporal de l'edifici. Entre els testimonis més antics es troben les restes de l'antiga Porta de Mar de la muralla romana de la ciutat de Barcelona, estructures pertanyents molt probablement als banys femenins del segle I localitzats fora de la muralla augustea així com d'altres corresponents a la fortificació del segle iv. El fet que l'edifici aprofiti part de la muralla romana (tot incloent la torre 36) i del castellum construït posteriorment cap al segle x en aquest mateix lloc, permet conèixer no tan sols el procés constructiu de la finca sinó el procés de la colonització i creixement de la ciutat en l'Edat Mitjana. És precisament en aquest període on es troba l'origen de la finca i una bona mostra d'aquesta època la constitueix el forjat de fusta de la planta baixa. Adossat al pany de la muralla, és un dels pocs forjats d'arquitectura civil medieval que es conserven a la ciutat de Barcelona. Conserva bona part de les seves bigues de fusta policromades, decorades amb motius geomètrics i recolzades a sobre de permòdols de pedra als quals encara es veuen alguns escuts pintats de les famílies nobles relacionades amb la propietat de la finca. S'ha de destacar també els grans arcs adovellats de mig punt, realitzat en pedra que configuraven la crugia medieval de la casa.[1]

Primer pis. Precisament al pis superior es pot observar igualment l'antic traçat planimètric de la casa en període medieval, molt més reduït que el que veiem actualment. En aquesta galeria oberta a la plaça es localitzen -afrontades a les obertures dels balcons- els testimonis de tres finestres coronells de llinda apuntada que haurien format part del projecte arquitectònic medieval. Destaquen especialment els testimonis de les pintures de temàtica heràldica conservades a la sala coneguda avui dia com Sala Joan Maragall. En aquest pis es conserven també els testimonis d'algunes portes i finestres de la torre de la muralla romana que van quedar fossilitzades als murs de la casa Llimona.[1]

HistòriaModifica

Tal com denoten els elements arquitectònics del pati, les finestres i les portes esculpides, aquest gran casal té el seu origen al segle XVI. Malauradament, l'edifici no disposa de cap estudi que hagi identificat la promoció d'aquesta construcció principal, que de ben segur s'aixeca sobre preexistències medievals. Sí que es tenen notícies, en canvi, de les reformes barroques i decimonòniques. L'any 1779, la casa era propietat de l'abadessa del Reial Monestir de Sant Pere de les Puel·les, la qual l'establí al fabricant d'indianes barceloní Mateu Civil. El motiu de l'establiment era la impossibilitat de fer front a les despeses de les reformes necessàries per evitar la seva ruïna. Mateu Civil es va comprometre a invertir 3.000 lliures en la millora de l'edifici. Les obres s'iniciaren immediatament i foren executades sota les ordres del reconegut mestre de cases Josep Ribes. En elles hi va intervenir també el mestre fuster Francesc Bayà. L'any 1781, el propietari Mateu Civil va demanar al consistori permís per a enderrocar l'antiga façana de la casa i reedificar-la 2 pams més enretirada. Tot i que la petició no anava acompanyada de cap projecte (o bé aquest s'ha perdut) no hi ha cap mena de dubte que el seu disseny fou de Josep Ribes, i per tant cal atribuir a ell la nova façana barroca esgrafiada.[1]

Un segle més tard, l'any 1879, el llavors propietari Josep de Martí i de Cardeñas va presentar un projecte que consistia en l'aixecament d'un quart pis, la redistribució dels existents i el canvi d'ubicació de la caixa d'escala. En la memòria redactada per l'arquitecte Salvador Viñals es donen un seguit de justificacions de l'obra entre les quals destaca l'argument de la dificultat de llogar habitatges de moltes estances.[1]

A l'inici dels anys 1990, la finca va rehabilitar-se íntegrament per tal d'acollir-hi serveis municipals (centre de Serveis Socials Gòtic)[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 «Habitatge al carrer Correu Vell, 5». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 31 desembre 2015].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Habitatge al carrer Correu Vell, 5