Hadadezer

Hadadezer
	;
Nom original	(arc) בר הדד
Biografia
Mort	842 aC
Causa de mort	homicidi; cobertor
Rei regne d'Aram
	valor desconegut – 842 aC ; ← Ben-Hadad I (en) – Hazael →
Activitat
Ocupació	monarca
Carrera militar
Conflicte	batalla de Qarqar
Família
Pare	Ben-Hadad I

Hadadezer ("Hadad és la meva ajuda") conegut també com a Adad-Idri o Idr (a les fonts assíries) i probablement la mateix persona esmentada als texts arameus com Bar-Hadad II i als hebreus com Ben Hadad II, fou rei arameu de Damasc o Aram; governava al temps de la batalla de Qarqar contra el rei assiri Salmanassar III el 853 aC i fou ell qui juntament amb Irhuleni d'Hamath van dirigir una coalició d'onze reis (al text es diu dotze reis, però després només se'n llisten onze) a Qarqar entre els quals el reis Acab d'Israel). Va combatre a Salmanasar sis altres vegades, de les quals dues més aliat a Irhuleni i probablement a la major part de la coalició. Aquest onze reis foren:

Rei Ben Hadad II de Damasc, ell mateix al comandament, amb 1,200 carros, 1,200 cavallers i 20.000 soldats;
Rei Irhuleni d'Hamath, manant 700 carros, 700 cavallers i 10.000 soldats;
Rei Acab d'Israel, va enviar dos carros i 10.000 homes;
La terra de Gu-a-a (s'havia identificat amb el regne de Que, però sembla que és un error de l'escrivà en comptes de Gu-bal-a-a, o sigui Biblos) que va enviar 500 soldats;
La terra de KUR Mu-us-ra- (discutit si es tracta de Masuwari, Musri pels assiris, o Egipte) va enviar 1000 soldats;
La terra d'Irqanata (Tell Arqa a Fenícia), va enviar 10 carros i 10.000 soldats;
La terra d'Arvad, va enviar 200 soldats;
La terra d'Usanata (Usannata o Unzu a Fenícia), va enviar 200 soldats;
La terra de Shianu (Sidó), ... (xifres damnades);
Rei Gindibu d'Aribi, va enviar 1.000 camellers;
Rei Ba'asa, fill de Ruhubi, de la terra d'Aman (Ammon), ... (xifres damnades).

Se l'esmenta a l'estela de Tel Dan. Fou assassinat vers 842 aC per Hazael, un oficial de la cort (menys probablement un fill) que va usurpar el tron.

Referències

"Qarqar and Current Events", L. Lofquist Arxivat 2011-08-27 a Wayback Machine.