Hazael (en hebreu significa "Déu ha vist") va ser un oficial de la cort i, posteriorment, rei arameu, que apareix citat a la Bíblia. Un es referia primer a ell quan Déu deia al profeta Elies que l'ungiria com a rei de Síria.[1]

Plantilla:Infotaula personaHazael

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle IX aC Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle VIII aC Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciórei Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsBen Hadad III Modifica el valor a Wikidata

Anys després, el rei sirià Hadadezer va caure malalt i envià el seu oficial de la cort, Hazael, amb regals a Eliseu, el successor d'Elies. Eliseu digué a Hazael que comuniqués a Hadadezer que es recuperaria, però també revelà a Hazael que el rei moriria. L'endemà del retorn a Damasc, Hazael l'asfixiava i prenia el poder.

Durant el seu regnat d'uns 37 anys (c. 842 aC - 805 aC), Hazael portà l'exèrcit arameu a la batalla contra les forces del rei Jehoram d'Israel i el rei Ahaziah de Judà. Després de derrotar-los a Ramoth-Gilead, Hazael repel·lí dos atacs dels assiris, a l'est de territori israelita a Jordània, a la ciutat filistea de Gath, i intentava conquerir Jerusalem.[2]

Una monumental inscripció en arameu descoberta a Tel Dan,[3] visitada per molts estudiosos, és de l'època de Hazael, i lloa la derrota sobre els reis d'Israel i Judà. Excavacions recents a Dir es-Safi, a Gath, mostren proves d'un dramàtic setge i la posterior conquesta de Gath per Hazael.

La destrucció de l'assentament de Tell Zeitah durant el segle ix aC també pot ser el resultat de la campanya de Hazael. El rei Jehoash de Judà impedí la invasió de Hazael subornant-lo amb el tresor del palau reial i del temple; amb aquestes dades Hazael ja no és més citat a la Bíblia.

Referències

modifica
  1. Primer Llibre dels Reis, 19
  2. Segon Llibre dels Reis, 12:17
  3. Athas, George. The Tel Dan Inscription: A Reappraisal and a New Introduction (en anglès). Continuum International Publishing Group, 2006, p. 284. ISBN 0567040437. 

Bibliografia

modifica
  • Biran, A.; Naveh, J. (1995). "The Tel Dan Inscription: A New Fragment". Israel Exploration Journal 45(1):1–18.
  • Ephal, I.; Naveh, J. (1989). "Hazael's Booty Inscriptions". Israel Exploration Journal 39(3–4):192–200.
  • Lemaire, A. (1991). "Hazaël, de Damas, Roi d'Aram", pp 91–108. A Marchands, Diplomates et Empereurs, Etudes sur la civilisation mésopotamienne offertes à P. Garelli. Paris: Editions Recherche sur la Civilisations.
  • Maeir, A. (2004). "The Historical Background and Dating of Amos VI 2: An Archaeological Perspective from Tell es-Safi/Gath". Vetus Testamentum 54 (3): 319–34.

Enllaços externs

modifica