Elies

profeta bíblic
(S'ha redirigit des de: Profeta Elies)
Per a altres significats, vegeu «Elies (desambiguació)».

Segons la Bíblia, Elies o Elias (hebreu: אֵלִיָּהוּ, ʔēlijˈjāhū‎ —forma plena—, אֵלִיָּה, ʔēlijˈjāh —forma reduïda—; en llatí Ēlīās; en grec Ἠλίας) va ser un dels profetes de l'Antic Testament. [1] Era originari de Galaad. S'oposà al culte a Baal en temps del Rei del Regne d'Israel, Acab, i de Jezabel.

Plantilla:Infotaula personaElies

Icona russa del s. XVI amb Elies portat als cels (Nivnij Novgorod)
Nom original(he) אליהו Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement904 aC Modifica el valor a Wikidata
Tishbe (en) Tradueix, possible Modifica el valor a Wikidata
Mort850 aC Modifica el valor a Wikidata (53/54 anys)
Jericó (Estat de Palestina), a prop de Modifica el valor a Wikidata
SepulturaLa tradició diu que un carro de foc se'l va emportar al cel; altres indiquen l'enterrament al Mont Carmel (Cisjordània) o Kfar Yassif, prop d'Acre (Israel) 
Profeta judaisme, islam, cristianisme
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicIsraelites Modifica el valor a Wikidata
ReligióJahvisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballProfecia i cristianisme Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciótaumaturg, profeta Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruit: segle IX aC Modifica el valor a Wikidata)
ProfessorsAhià Modifica el valor a Wikidata
AlumnesEliseu Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósEls carmelites el veneren com a pare de l'orde
profeta
CelebracióEsglésia Catòlica, Església Ortodoxa, esglésies orientals, esglésies protestants, Islam, Fe bahà'í
CanonitzacióAntiga
PelegrinatgeCova d'Elies al Mont Carmel (Israel)
Festivitat20 de juliol
IconografiaAmb un rotlle, com a profeta; pujant al cel muntant en un carro de foc; amb una espasa de foc; amb hàbit carmelita: com a eremita, amb un corb que li porta pa
Patró deCarmelites
Cronologia
Elijah and the prophets of Baal (en) Tradueix
visió
ascensió al cel Modifica el valor a Wikidata

Elies significa "El meu Déu és Jahvè[2][3][4]

Profecies

modifica

Va predir una sequera molt forta a Israel i ell se'n va anar al torrent de Querit, prop del riu Jordà. En el Primer Llibre dels Reis conta que els corbs li duien pa i carn al matí i a la tarda, i bevia aigua del torrent fins que aquest s'assecà i hagué de marxar del lloc. Aleshores emigrà cap a Sarepta, prop de Sidó.[5]

Allà es va hostatjar a casa d'una dona viuda i del seu fill. Al cap d'un temps, l'infant es posà malalt i morí. Elies va endur-se'l a la seva cambra i llavors va ressuscitar el nen.

Al cap de tres anys, Elies es va presentar al rei Acab i va reptar el seu déu, Baal. Al mont Carmel es van reunir 450 profetes pagans i Elies i cada grup va aclamar el seu déu. L'única ofrena que va cremar fou la d'Elies, d'aquesta manera va guanyar milers d'adeptes entre les tribus d'Israel, que van assassinar tots els falsos profetes d'Israel.

En assabentar-se'n la reina Jezabel va ordenar la mort d'Elies però aquest va poder fugir al desert de Judà. Va travessar el desert i va iniciar un camí que el dugué a Damasc, on va coronar rei d'Assíria a Hazael, després va coronar rei del Regne d'Israel a Jehú i finalment va proclamar nou profeta i successor seu a Eliseu.

Elies va assabentar-se que el rei Acab d'Israel havia mort un home just anomenat Nabot i va recriminar-li davant el poble aquell fet.

El successor d'Acab, el rei Ahazià d'Israel va enviar cent homes a detenir-lo però una columna de foc vinguda del cel els va fulminar. Posteriorment van arribar cinquanta soldats més però el comandant de l'escamot es va agenollar davant seu i li va suplicar que l'acompanyés al palau reial. Elies es presentà davant d'Ahazià d'Israel i va recriminar els seus actes.2 Reis 1

Va viatjar amb el seu deixeble Eliseu per Betel, Jericó i fins al riu Jordà, on Elies prengué el seu mantell, el va plegar i amb ell va colpejar les aigües, que es van dividir a banda i banda, i tots dos van travessar-lo a peu eixut.

Per la seva lleialtat a Déu fou ascendit directament al cel. Mentre caminava amb Eliseu, va descendir del cel un carro amb cavalls de foc que els separà i s'endugué Elies cap al cel.2 Reis 2:1-18

Elies a la Biblia i altres textos

modifica

A 1 Reis 18, Elies va defensar l'adoració del Déu hebreu sobre la de la deïtat cananea Baal. Déu també va fer molts miracles a través d'Elies, inclosa la resurrecció, fer baixar foc del cel i entrar al cel viu.[6] També es presenta com a líder d'una escola de profetes coneguda com els fills dels profetes.[7] Després de la seva ascensió, Eliseu, el seu deixeble i assistent més devot, va assumir el seu paper de líder d'aquesta escola. El Llibre de Malaquies profetitza el retorn d'Elies abans de l'arribada del gran i terrible dia del Senyor,[8] fent-lo un presagi del Messies i de l’escatologia en diverses religions que veneren la Bíblia hebrea. Les referències a Elies apareixen al Siràcida, el Nou Testament, la Mixnà i el Talmud, l’Alcorà, el Llibre de Mormó i els escrits bahá'í. Els estudiosos generalment estan d'acord que una figura històrica anomenada Elies va existir a l'antic Israel, però alguns estudiosos argumenten que la representació bíblica d'ell reflecteix un embelliment llegendari i teològic més que una documentació purament històrica de les seves accions i influència.

En el judaisme, el nom d'Elie s'invoca en el ritu setmanal de Havdala que marca el final del Sàbat, i Elijah és invocat en altres costums jueus, entre ells el Séder de Pessa'h i el Brit Milà (circumcisió ritual). Apareix en nombroses històries i referències a la Hagadà i la literatura rabínica, inclòs el Talmud babilònic. Segons algunes interpretacions jueves, Elies tornarà durant la fi dels temps.[9]

El Nou Testament cristià assenyala que algunes persones pensaven que Jesús era, d'alguna manera, Elies,[10] però també deixa clar que Joan Baptista és l'Elies a qui es va prometre que vindria a Malàquies 3:1; 4:5.[11] Segons els relats dels tres evangelis sinòptics, Elies va aparèixer amb Moisès durant la transfiguració de Jesús.

Elies a l'islam apareix a l'Alcorà com un profeta i missatger de Déu, on la seva narració bíblica de la predicació contra els adoradors de Baal es relata de forma concisa.[12]

A causa de la seva importància per als musulmans, catòlics i cristians ortodoxos, Elies ha estat venerat com el patró de Bòsnia i Hercegovina des de 1752.

Relats bíblics

modifica
 
Mapa d’Israel tal com era al 9è segle aC. El blau és el Regne d'Israel. El groc daurat és el Regne de Judà.[13]

Segons la Bíblia, el segle IX aC, el Regne d'Israel, un cop unit sota Salomó, s'havia dividit en el Regne del nord d'Israel i el Regne del Sud de Judà (que conservava la capital històrica de Jerusalem juntament amb el seu Temple). Omrí, rei d'Israel, va continuar les polítiques que dataven del regnat de Jeroboam, contràries a la llei religiosa, que pretenien reorientar el focus religiós lluny de Jerusalem: fomentar la construcció d'altars del temple local per als sacrificis, nomenar sacerdots fora de la família dels levites, i permetre o encoratjar els temples dedicats a Baal, una deïtat important en l'antiga religió cananea.[14][15] Omrí va aconseguir la seguretat domèstica amb una aliança matrimonial entre el seu fill Acab i la princesa Jezabel, adoradora de Baal i filla del rei de Sidó a Fenícia.[16][17] Aquestes solucions van portar seguretat i prosperitat econòmica a Israel durant un temps,[18] però no van portar la pau amb els profetes israelites, que defensaven una interpretació deuteronòmica estricta de la llei religiosa.

Sota la reialesa d'Acab, les tensions es van agreujar. Acab va construir un temple per a Baal, i la seva dona Jezabel va portar al país un gran seguici de sacerdots i profetes de Baal i Aixera. En aquest context, Elies és introduït a 1 Reis 17:1 com Elies el tixbita. Adverteix a Acab que hi haurà anys de sequera catastròfica tan severa que ni tan sols es formarà rosada, perquè Acab i la seva reina es troben al final d'una línia de reis d'Israel que es diu que han fet el mal als ulls del Senyor.

Llibres de Reis

modifica

No es donen antecedents per a la persona d'Elies excepte per la seva breu caracterització com a tixbita. El seu nom en hebreu significa El meu Déu és Jahvè, i pot ser un títol aplicat a ell a causa del seu repte per adorar Baal.[19] [20][21]

Tal com es diu a la Bíblia hebrea, el repte d'Elies és audaç i directe. Baal era el déu cananeu responsable de la pluja, els trons, els llamps i la rosada. Així, Elies, quan inicialment anuncia la sequera, no només desafia Baal en nom del mateix Déu, sinó que també desafia Jezabel, els seus sacerdots, Acab i el poble d'Israel.[22] per

 
Elijah in the desert, de Washington Allston

Viuda de Sarepta

modifica

Després de l'enfrontament d'Elies amb Acab, Déu li diu de fugir d'Israel, a un amagatall al costat del riu Chorath, a l'est del Jordà, on serà alimentat per corbs.[23][13] Quan el riu s'asseca, Déu l'envia a una vídua que viu a la ciutat de Sarepta, a Fenícia.

Quan Elies la troba, li demana una mica d'aigua i un tros de pa, però ella diu que no té prou menjar per mantenir-la amb vida a ella i al seu propi fill. Elies li diu que Déu no permetrà que s'esgoti el seu subministrament de farina ni d'oli, dient: "No tinguis por... Perquè així diu el Senyor, Déu d'Israel: El pot de farina no s'esgotarà, i el la gerra d'oli no s'assecarà fins el dia que el Senyor faci ploure sobre la terra".[24] Ella li dóna l'últim menjar, i la promesa d'Elies es fa realitat miraculosament.

 
Elies ressuscitant el fill de la vídua de Sarepta de Louis Hersent

Temps després el fill de la vídua mor i la vídua crida: "Has vingut a mi per recordar el meu pecat i per provocar la mort del meu fill!"[25] Elies prega perquè Déu pugui restaurar el seu fill perquè es demostri la fidelitat de la paraula de Déu, i "[Déu] va escoltar la veu d'Elies; la vida del nen va tornar a entrar en ell i va reviure".[26] Aquesta és la primera instància de ressuscitar els morts registrada a les Escriptures. La vídua va cridar: "La paraula del Senyor a la teva boca és veritat".[27]

Després de més de tres anys de sequera i fam, Déu li diu a Elies que torni a Acab i anunciï el final de la sequera. Durant el seu camí, Elies es troba amb Obadies, el cap de casa d'Acab, que havia amagat un centenar de profetes jueus de la violenta purga de Jezabel. Obadies tem que quan informi a Acab del parador d'Elies, Elies desaparegui, provocant Acab a executar-lo. Elies tranquil·litza Obadies i l'envia a Acab.

Repte a Baal

modifica

Galeria

modifica


Referències

modifica
  1. Yonge, Charlotte Mary. «The Kingdom of Samaria». A: The Chosen People. 5th, 1859. 
  2. Coogan, Michael David. The Old Testament: A Historical and Literary Introduction to the Hebrew Scriptures. Oxford, England: Oxford University Press, 2006, p. 304. ISBN 9780195139105. 
  3. «Elies». A: . 6, p. 331. ISBN 978-0-02-865934-3. 
  4. Barton, John. «Elijah». A: The Oxford Bible Commentary. Oxford, England: Oxford University Press, 2007, p. 246. ISBN 9780199277186. 
  5. 1 Re 17:1-7
  6. 2 Reis 2:11
  7. 2 Reis 2:3:9
  8. Malachi 4:5
  9. «Elijah Heralding the Redemption - Moshiach 101». Arxivat de l'original el 1 setembre 2017.
  10. Mateu 16:14:NIV & Marc 8:28:NIV.
  11. per Joan Baptista com a Elies, veure Lluc 1:11–17:NIV & Mateu 11:14;17:10–13:NIV.
  12. Tottoli, Roberto. «Elijah». A: Jane Dammen McAuliffe. Encyclopaedia of the Qurʾān. Dos. Boston: Brill, 2002, p. 12–13. 
  13. 13,0 13,1 «The Peraea and the Dead Sea». The Madaba Mosaic Map. Arxivat de l'original el 27 juliol 2011. [Consulta: 13 octubre 2014].
  14. Kaufman, Yehezkel. «The Biblical Age». A: Schwarz, Leo W.. Great Ages and Ideas of the Jewish People. Nova York, NY: Modern Library, 1956, p. 53–56. 
  15. Raven, John H. The History of the Religion of Israel. Grand Rapids, MI: Baker Book House, 1979, p. 281. 
  16. Salms;&version=61; 45:10–12 Salms
  17. Smith, Norman H. George Arthur Buttrick. The Interpreter's Bible. 3. Nashville, TN: Abingdon Press, 1982, p. 144. 
  18. Miller, J.M.. A History of Ancient Israel and Judah. Louisville, KY: Westminster John Knox Press, 2006. 
  19. New Bible Dictionary. second. Wheaton, IL, US: Tyndale Press, 1982, p. 323. ISBN 0-8423-4667-8. 
  20. Cogan, Mordechai.
  21. Werblowsky, R.J.Z.. Oxford Dictionary of the Jewish Religion. Oxford, UK: Oxford University Press, 1997. ISBN 0-19-508605-8. 
  22. 1 Reis:18:17-19-NRSV
  23. 1 Reis 17
  24. 1 Reis 17:13,14:NRSV New Revised Standard Version
  25. 1 Reis 17:18:NRSV New Revised Standard Version.
  26. 1 Reis 17:22:NRSV New Revised Standard Version
  27. 1 Reis 17:24:NRSV New Revised Standard Version.

Bibliografia

modifica