Haltern am See és una ciutat al districte de Recklinghausen, Renania del Nord-Westfàlia, Alemanya.[1] El 2001 el consistori va decidir d'afegir l'epítet «am See» (= al llac) al nom oficial, no per diferenciar-se de qualsevol localitat homònima, però per a propagar el turisme.

Plantilla:Infotaula geografia políticaHaltern am See
Imatge
Tipuspoble-districte mitjà, ciutat de la Lliga Hanseàtica i municipi urbà Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 51° 45′ 00″ N, 7° 11′ 00″ E / 51.75°N,7.1833°E / 51.75; 7.1833
EstatAlemanya
Estat federatRin del Nord - Westfàlia
Regió administrativaregió de Münster
Districtedistricte de Recklinghausen Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població38.033 (2023) Modifica el valor a Wikidata (239,16 hab./km²)
Geografia
Superfície159,03 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud40 m-53 m-45 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Cap de governAndreas Stegemann (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Identificador descriptiu
Codi postal45721 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic02364 Modifica el valor a Wikidata
Clau de regió d'Alemanya055620016016 Modifica el valor a Wikidata
Clau de municipalitat alemanya05562016 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webhaltern-am-see.de Modifica el valor a Wikidata

Geografia

modifica
 
El pantà

Està situat a l'aiguabarreig dels rius Stever i Lippe i del canal de Wesel-Datteln, aproximadament quinze quilòmetres al nord de Recklinghausen. A l'est limita amb el llac Halterner Stausee, de fet un pantà a l'Stever i el Mühlenbach construït el 1930 per a l'abastament d'aigua potable que va esdevenir un lloc popular d'excursió i d'esports aquàtics. Una sèrie de gran boscs, travessats per un xarxa de senders circumden la ciutat.

Història

modifica

A l'actual territori de Haltern els romans van construir la seva base major en preparació de la conquesta de Germània, fracassada l'any 9 després de la batalla del bosc de Teutoburg. A la seva apogeu el campament hostatjava uns cinc mil soldats.[2] El museu LWL-Römermuseum de la ciutat conté una rica col·lecció d'artefactes d'aquesta època.

El 1289, Erard de Diest, príncep-bisbe de Münster va atorgar els primers drets de ciutat hi comprés el dret de construir muralles. Avui en dia van desaparèixer, excepte una torre, però el seu traçat circular encara es reconeix al mapa de la ciutat. Un aiguat a cap d'any de 1570 va canviar el curs del Lippe, que originalment passava per la ciutat, a uns 900 metres més al sud, al seu llit actual. Des del segle xiv fins al 1611 Haltern era membre de la Lliga hanseàtica. Des de la fi del segle xix s'hi van explotar mines de carbó, la mina Auguste Victoria és una de les darreres en actiu s'hauria de tancar el més tard el 2018.[3]

Durant el nazisme (1933-1945) la concentració d'aficionats del nou règim és tan gran que ja des del 1933 rep el seu propi Sturmbann II/9, (batalló d'atac) de les SS. El 1934 s'obre l'escola per a capitosts de les Joventuts Hitlerianes, la primera de Westfàlia.[4] El novembre 1938, durant la nit dels vidres trencats, totes les cases de jueus són escomeses, el contingut fet malbé, la sinagoga destruïda i el cementiri profanat.[5] El novembre 1942 el darreres jueus són transportats al camp de concentració Kaiserwald (Riga). Vers la fi del 1944, el gauleiter Alfred Meyer, un nazi prominent, en temer els bombardejos a Münster va transferir el seu quarter general a un búnquer al lloc dit Helenenhöhe a Haltern. Els bombardejos dels aliats que ja havien començat el 1943 sense gaire danys s'intensifiquen des de la fi del 1944 i fan cada vegada més estralls, sobretot a l'entorn de l'estació. El 3 de febrer del 1945 els aliats ataquen la Helenenhöhe. Meyer va fugir. El 29 de març, l'exèrcit aliat va alliberar la ciutat.[4]

El municipi actual és el resultat de la fusió dels municipis Flaesheim, Hullern, Kirchspeil Haltern i Lippramsdorf, l'1 de gener del 1975.

Llocs d'interés

modifica
  • El Museum dels Romans «LWL-Römermuseum»

Nascuts a Haltern

modifica

Agermanaments

modifica

Referències

modifica
  1. «Haltern am See». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Lendering, Jona. «Haltern» (en anglès). Livius.org: articles on ancient history, 2004 (2015). [Consulta: de març 2015]. «Haltern: modern name of the site of a large Roman fortress, east of the Rhine, in the valley of the Lippe.»
  3. Dieter Huy. Deutschland — Rohstoffsituation 2013 (  PDF) (en alemany). Hannover: Bundesanstalt für Geowissenschaften und Rohstoffe, 2014, p. 26-27. ISBN 978-3-943566-14-7. 
  4. 4,0 4,1 «Haltern in Westf. 1933 - 1945» (en alemany). Halterner Geschichte. Haltern: Heimatverein Haltern. Arxivat de l'original el 2015-04-02. [Consulta: 29 març 2015].
  5. Alexander Lebenstein, únic jueu de Haltern que va sobreviure, citat per: Bard, Mitchell Geoffrey. 48 Hours of Kristallnacht: Night of Destruction/dawn of the Holocaust : an Oral History (en anglès). Lanham (Maryland): Rowman & Littlefield, 2008, p. 244. ISBN 9781599216607. 

Enllaços externs

modifica