Hamid Bénani

director de cinema marroquí

Hamid Bénani (àrab: حميد بناني; Meknes 5 de novembre de 1940), és un director de cinema, guionista i director de fotografia del marroquí.[1] Bénani, un dels artistes més venerats del Marroc, ha realitzat diverses pel·lícules aclamades per la crítica, com ara Wechma, La prière des absents i L'enfant Cheïkh.[2] He is also a producer, writer and author.

Infotaula de personaHamid Bénani

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ar) حميد بناني Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 novembre 1940 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Fes (Marroc) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióInstitut des hautes études cinématographiques Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, guionista Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0051545 Allocine: 29982 TMDB.org: 1361307 Modifica el valor a Wikidata

Vida personal

modifica

Va néixer el 5 de novembre de 1940 a Meknes, Marroc. Va tenir educació religiosa en una escola alcorànica. Més tard, va completar els estudis secundaris als instituts Poeymirau i Moulay Ismaïl.[3]

Carrera

modifica

L'any 1958, Bénani va rebre una pràctica en teatre i un taller de creació i escriptura organitzat pel Ministeri de Joventut i Esports. Després, l'any 1964, va assistir a la Facultat de Lletres de Rabat per obtenir la llicència de filosofia. L'any 1965 va iniciar els estudis de cinema a l'Institut des hautes études cinématographiques (IDHEC) on va ser guardonat l'any 1967 en la secció "Direcció, producció i gestió". Mentrestant, va assistir a seminaris de dramatúrgia dirigits a la Sorbona i a l'EPHE2 pels filòsofs Jacques Derrida, Roland Barthes i Paul Ricoeur.[3]

El 1968, Bénani es va incorporar a la Televisió Marroquina. Més tard va esdevenir el cap del departament de relacions externes. El 1969, va dimitir de la Societat Nacional de Radiodifusió i de Televisió (RTM). El 1970, va fundar la productora anomenada Sigma 3 en col·laboració amb Ahmed Bouanani, Mohamed Abderrahman Tazi i Mohamed Sekkat. En aquell any, la productora va produir el seu primer llargmetratge Wechma.[2] La pel·lícula es va projectar a la Federació Marroquina de Cineclubs (FMCC) i va guanyar diversos premis i reconeixements en festivals de cinema, on el la pel·lícula és considerada per unanimitat com la pel·lícula fundadora de la cinematografia marroquina.[3][4]

Tot i que la pel·lícula va rebre una gran popularitat entre la crítica, Bénani va haver d'esperar gairebé vint anys per dirigir el seu segon llargmetratge, La prière des absents. Aquesta pel·lícula està adaptada de la famosa novel·la de l'escriptor Tahar Ben Jelloun.[3] L'any 2011 va dirigir la pel·lícula L'enfant Cheïkh. La pel·lícula es va estrenar al Festival Nacional de Tànger i va rebre l'aclamació de la crítica pel públic del festival. I la pel·lícula va guanyar el premi a la millor pel·lícula.[4]

A banda de la direcció, va publicar la novel·la titulada "Le dernier chant des insoumises" editat per Editions du Sirocco.[3] The book won Grand Atlas prize in 2019.[5]

Filmografia

modifica
Any Pel·lícula Paper Gènere Ref.
1967 Les Bonnes Director pel·lícula
1967 Coeur à Coeur Director pel·lícula
1970 Wechma (Traces) Director pel·lícula [6]
1993 La prière des absents Director pel·lícula
2012 L'enfant Cheïkh Director pel·lícula
2017 La Nuit ardente Director pel·lícula

Referències

modifica
  1. «Hamid Bénani». British Film Institute. Arxivat de l'original el March 21, 2020. [Consulta: 10 octubre 2020].
  2. 2,0 2,1 «FICLS: Rencontre-débat avec le scénariste Hamid Bénani». mapmarrakech, 30-10-2019. Arxivat de l'original el 15 de novembre 2021. [Consulta: 8 octubre 2020].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Hamid Bennani, the accomplished filmmaker». albayane, 19-05-2019. [Consulta: 8 octubre 2020].
  4. 4,0 4,1 «Hamid Bénani: "I had to sacrifice a quarter of my script"». lesiteinfo, 26-09-2016. Arxivat de l'original el 18 de maig 2022. [Consulta: 8 octubre 2020].
  5. «Le dernier chant des insoumises by Hamid Bénani». editionsdusirocco. [Consulta: 8 octubre 2020].
  6. «Wechma (Traces) – ةمشو». africultures. [Consulta: 8 octubre 2020].