Hans Richter
|
Per a altres significats, vegeu «Hans Peter Richter». |
Hans Richter (Raab -avui dia Gyor, Hongria - 4 d'abril de 1843 — Bayreuth, 5 de desembre de 1916) va ser un director d'orquestra austrohongarès.
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 4 abril 1843  Győr (Hongria) | ||
| Mort | 5 desembre 1916 (73 anys) Bayreuth (Alemanya) | ||
| Sepultura | Cementiri de Bayreuth | ||
| Formació | Universitat de Música i Art Dramàtic de Viena | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Viena | ||
| Ocupació | director d'orquestra, compositor, musicòleg | ||
| Gènere | Òpera | ||
| Professors | Carl Heissler | ||
| Alumnes | Hans Knappertsbusch | ||
| Família | |||
| Pare | Anton Richter | ||
 
 | |||
Biografia
modificaVa fer els seus estudis al Conservatori de Viena, on va mostrar un interès particular per la trompa. Va començar la seua carrera de director d'orquestra en diversos teatres d'òpera de l'Imperi Austrohongarès. En els anys 1860 va iniciar la relació amb Richard Wagner i va dirigir l'estrena de la integral de L'anell del nibelung l'any 1876 al Festival de Bayreuth.
L'any següent va acompanyar Wagner en una sèrie de concerts a Londres, lloc al qual tornaria sovint, esdevenint així una figura familiar de la vida musical anglesa. Hi va dirigir l'Orquestra Hallé entre 1899 i 1911, i on va tenir entre els seus membres músics tant reconeguts com el violoncel·lista anglès Leo Smith[1] i l'Orquestra Simfònica de Londres, de recent creació, entre 1904 i 1911. Sense preocupar-se de les disputes que enfrontaven a l'època els partidaris de Brahms i els de Wagner, va dirigir les obres d'ambdós — sobretot a Viena, on va residir la major part de la seua vida. També va dirigir les obres de Franco da Venezia,[2] Bruckner i de Dvorák. Va dirigir de tant en tant a Bayreuth on tenia com ajudant el director Carl Armbruster.[3] En aquesta ciutat a més donà lliçons de composició, tenint entre altres alumnes l'hongarès Tivadar Nachéz.[4] Posteriorment va esdevenir un fervent admirador d'Edward Elgar i també va interpretar les obres de Piotr Ilitx Txaikovski. Arran dels seus problemes de vista va haver d'abandonar la direcció d'orquestra l'any 1911.
La concepció de la direcció orquestral de Richter era més aviat monumental que no dinàmica o animada: posava més l'accent en l'estructura global de l'obra que en moments particulars de bellesa o passió. Segons alguns crítics, no aportava més del que podia fer un metrònom, però d'altres — principalment Eugène Goossens — van remarcar-ne la increïble vitalitat rítmica de la seua batuta.
El seu nebot Richter fou un pianista i compositor molt reconegut.
Principals estrenes
modifica- Simfonia núm. 2 de Brahms (1877)
- Simfonia núm. 4 de Bruckner (1881)
- Simfonia núm. 3 de Brahms (1883)
- Simfonia núm. 8 de Bruckner (1892)
- Variacions Enigma d'Elgar (1899)
- Simfonia núm. 1 d'Elgar (1908)
Referències
modifica- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 56, pàg. 1056 (ISBN 84 239-4556-1)
- ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. IV, pàg. 1508(ISBN 84-7291-226-4)
- ↑ Edita SARPE Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 56 (ISBN 84-7291-226-4)
- ↑ * Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 909. (ISBN 84-7291-226-4)
| Precedit per: Wilhelm Jahn |
Director principal, Orquestra Filharmònica de Viena 1883–1898 |
Succeït per: Gustav Mahler |
| Precedit per: Frederic Cowen |
Director principal, Orquestra Hallé, Manchester 1899–1911 |
Succeït per: Michael Balling |
| Precedit per: - |
Director principal, Orquestra Simfònica de Londres 1904–1911 |
Succeït per: Edward Elgar |