Obre el menú principal

Harun Farocki (Neutitschein, Sudetenland, Txecoslovàquia, 9 de gener de 1944 − Berlín, Alemanya, 30 de juliol de 2014)[1] va ser un cineasta alemany. Va pertànyer al Nou cinema alemany.[2]

Infotaula de personaHarun Farocki
Faroki02.jpg
Harun Farocki (2013)
Biografia
Naixement Harun El Usman Faroqhi
9 de gener de 1944
Neutitschein (Txecoslovàquia)
Mort 30 de juliol de 2014(2014-07-30) (als 70 anys)
Berlín (Alemanya)
Nacionalitat Alemanya
Formació Deutsche Film- und Fernsehakademie Berlin Tradueix
Activitat
Ocupació Guionista, fotògraf, director de cinema, professor d'universitat, productor de cinema i muntador
Productora / Companyia Universitat de les Arts de Berlín
Universitat de Califòrnia a Berkeley
Obra
Família
Cònjuge Ursula Lefkes (1966-1996)
Antje Ehmann (2001-2014)
Premis

Lloc web Farocki-Film.de
IMDB: nm0267943 Allocine: 21842 Allmovie: p89407
Discogs: 2760571
Modifica les dades a Wikidata

TrajectòriaModifica

Harun El Usman Faroqhi va néixer a l'antiga Txecoslovàquia, concretament a Neutitschein (Sudetenland), actualment Nový Jicín (República Txeca). Va estudiar a l'Acadèmia de la televisió i cinema alemany de Berlín des de 1966 fins a 1968, de la qual va ser expulsat per motius polítics, a causa de pertànyer a un grup anomenat Agitrop, els quals produïen films de propaganda revolucionària.

Entre 1974 i 1984 va ser redactor de la cèlebre revista de cinema Filmkritik. Els seus articles van destacar pel rigor i el compromís moral. Va donar classes a diverses ciutats alemanyes, entre les quals destaca Düsseldorf. Durant sis anys (de 1993 a 1999) va ensenyar a Berkeley, a la Universitat de Califòrnia. En 1966 es va casar amb Ursula Lefkes, dos anys després van néixer les dues filles Annabel Lee i Larissa Lu. Des de 1966 fa més de 100 produccions per a la televisió i cinema, abastant milers de temes diferents. A partir de 1990 crea instal·la exposicions en grup i individuals a museus i galeries. De l'any 2006 al 2011 va ser professor de l'Acadèmia de les Belles arts a Viena.

Va pertànyer al Nou cinema alemany, juntament amb directors com Werner Herzog i Alexander Kluge decideixen manifestar-se a la ciutat d'Oberhausen i declaren que el cinema de la seva època estava perdut i els nous cineastes s'encarregarien de fer el nou cinema, inspirats en la Nouvelle Vague del cinema francès.

Va començar a fer cinema experimental, amb una càrrega de denúncia molt manifesta; i la majoria de la seva obra és d'aquest tipus documental. En un principi va estar molt inspirat per la forma cinematogràfica de Jean-Luc Godard, i va tenir paraules molt dures amb el treball de Rainer Werner Fassbinder, Volker Schlöndorff i Wim Wenders, per atenir-se aquests a la idea de pel·lícula que tothom pot esperar. [3]

FilmografiaModifica

En conjunt va realitzar més de 90 films; alguns d'ells són:

  • Die Worte donis Vorsitsenden, 1967
  • Nicht löschbares Feuer, 1969
  • Zwischen zwei Kriegen, 1978
  • Bilder der Welt uns Inschrift donis Krieges, 1988
  • Gefängnisbilder, 2000
  • Auge/Maschine, 2001
  • Die Schöpfer der Einkaufswelten, 2001
  • Erkennen und verfolgen, 2003
  • Gegen-Musik, 2004
  • Nicht ohne Risiko, 2004
  • Aufschub, 2007
  • Memories, 2007
  • Übertragung, 2008
  • Zum Vergleich, 2009

Instal·lacionsModifica

  • Serious Games III: Immersion
  • Feasting or Flying
  • Deep Play
  • Workers Leaving the Factory
  • On Construction On Griffith's Film
  • A Way
  • Three Montages
  • Eye/Machine III
  • Interface

ReferènciesModifica

  1. «Muere Harun Farocki, el azote político del Nuevo Cine Alemán». El Confidencial, 31-07-2014. [Consulta: 31 juliol 2014].
  2. «Harun Farocki». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 23 març 2016].
  3. G. Didi-Huberman, Remontages du temps subie, p. 73

BibliografiaModifica

  • H. Farocki, Films, Coubevoie, Théâtre Typographique, 2007.
  • G. Didi-Huberman, Remontages du temps subie, Minuit, 2010, pp. 68-195.

Enllaços externsModifica