Harun Farocki (Neutitschein, Sudetenland, Txecoslovàquia, 9 de gener de 1944 − Berlín, Alemanya, 30 de juliol de 2014)[1] va ser un cineasta alemany nascut a Txecoslovàquia. Va pertànyer al Nou cinema alemany.[2]

Infotaula de personaHarun Farocki

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 gener 1944 Modifica el valor a Wikidata
Nový Jičín (Txèquia) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 juliol 2014 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Berlín (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Formacióacadèmia alemanya del cinema i la televisió de Berlín Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPel·lícula, direcció, producció cinematogràfica i document Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Berlín
Viena Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióguionista, videoartista, historiador del cinema, professor, artista de videoinstal·lacions, dissenyador de producció, actor de cinema, realitzador de documentals, periodista d'opinió, muntador, fotògraf, cineasta, director de cinema, productor de cinema, professor d'universitat, director de fotografia Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de les Arts de Berlín
Universitat de Califòrnia a Berkeley Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Representat perVideo Data Bank Modifica el valor a Wikidata
Participà en
16 juny 2007documenta 12
21 juny 1997documenta X
Tabakalera Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webharunfarocki.de Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0267943 Allocine: 21842 Allmovie: p89407 TCM: 915577 TMDB.org: 2333
Discogs: 2760571 Modifica el valor a Wikidata

Trajectòria modifica

Harun El Usman Faroqhi va néixer a l'antiga Txecoslovàquia, concretament a Neutitschein (Sudetenland), actualment Nový Jicín (República Txeca). Va estudiar a l'Acadèmia de la televisió i cinema alemany de Berlín des de 1966 fins a 1968, de la qual va ser expulsat per motius polítics, a causa de pertànyer a un grup anomenat Agitrop, els quals produïen films de propaganda revolucionària.

Entre 1974 i 1984 va ser redactor de la cèlebre revista de cinema Filmkritik. Els seus articles van destacar pel rigor i el compromís moral. Va donar classes a diverses ciutats alemanyes, entre les quals destaca Düsseldorf. Durant sis anys (de 1993 a 1999) va ensenyar a Berkeley, a la Universitat de Califòrnia. El 1966 es va casar amb Ursula Lefkes, dos anys després van néixer les dues filles Annabel Lee i Larissa Lu. Des de 1966 fa més de 100 produccions per a la televisió i cinema, abastant milers de temes diferents. A partir de 1990 crea instal·la exposicions en grup i individuals a museus i galeries. De l'any 2006 al 2011 va ser professor de l'Acadèmia de les Belles arts a Viena.

Va pertànyer al Nou cinema alemany, juntament amb directors com Werner Herzog i Alexander Kluge decideixen manifestar-se a la ciutat d'Oberhausen i declaren que el cinema de la seva època estava perdut i els nous cineastes s'encarregarien de fer el nou cinema, inspirats en la Nouvelle Vague del cinema francès.

Va començar a fer cinema experimental, amb una càrrega de denúncia molt manifesta; i la majoria de la seva obra és d'aquest tipus documental. En un principi va estar molt inspirat per la forma cinematogràfica de Jean-Luc Godard, i va tenir paraules molt dures amb el treball de Rainer Werner Fassbinder, Volker Schlöndorff i Wim Wenders, per atenir-se aquests a la idea de pel·lícula que tothom pot esperar. [3]

Filmografia modifica

En conjunt va realitzar més de 90 films; alguns d'ells són:

  • Die Worte des Vorsitsenden, 1967
  • Nicht löschbares Feuer, 1969
  • Zwischen zwei Kriegen, 1978
  • Bilder der Welt uns Inschrift des Krieges, 1988
  • Gefängnisbilder, 2000
  • Auge/Maschine, 2001
  • Die Schöpfer der Einkaufswelten, 2001
  • Erkennen und verfolgen, 2003
  • Gegen-Musik, 2004
  • Nicht ohne Risiko, 2004
  • Aufschub, 2007
  • Memories, 2007
  • Übertragung, 2008
  • Zum Vergleich, 2009

Instal·lacions modifica

  • Serious Games III: Immersion
  • Feasting or Flying
  • Deep Play
  • Workers Leaving the Factory
  • On Construction On Griffith's Film
  • A Way
  • Three Montages
  • Eye/Machine III
  • Interface

Referències modifica

  1. «Muere Harun Farocki, el azote político del Nuevo Cine Alemán». El Confidencial, 31-07-2014. [Consulta: 31 juliol 2014].
  2. «Harun Farocki». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 23 març 2016].
  3. G. Didi-Huberman, Remontages du temps subie, p. 73

Bibliografia modifica

  • H. Farocki, Films, Coubevoie, Théâtre Typographique, 2007.
  • G. Didi-Huberman, Remontages du temps subie, Minuit, 2010, pp. 68–195.

Enllaços externs modifica