Hassan Diab
Hassan Diab (àrab: حسان دياب, Ḥassān Diyāb; Beirut, 6 de gener de 1959) és un enginyer i acadèmic libanès, que va ser Primer Ministre del Líban entre gener i agost de 2020.[1][2] Abans del seu primer ministeri, Diab havia exercit de Ministre d'Educació libanès de 2011 a 2014, sota la presidència de Michel Suleiman.
.jpg) (2020)  | |
| Nom original | (ar) حسان دياب |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 6 gener 1959 (65 anys) Beirut (Líban) |
| Primer ministre del Líban | |
| 10 agost 2020 – 10 setembre 2021 – Najib Mikati → | |
| Primer ministre del Líban | |
| 19 desembre 2019 – 10 agost 2020 ← Saad Hariri | |
| Ministre d'Educació i Ensenyament Superior | |
| 13 juny 2011 – 15 febrer 2014 ← Hassan Mneimneh – Elias Bou Saab → | |
| Dades personals | |
| Religió | Sunnisme |
| Formació | Universitat Beckett de Leeds Universitat de Surrey Universitat de Bath |
| Activitat | |
| Ocupació | enginyer, funcionari, polític |
| Ocupador | Universitat Americana de Beirut |
Biografia modifica
Diab va néixer en una família libanesa a Beirut el 1959.[3] Té una llicenciatura en enginyeria de comunicacions, que va rebre de la Universitat Metropolitana de Leeds el 1981.[4][5] Després va obtenir un mestratge en sistemes enginyeria de la Universitat de Surrey el 1982 [4] i un doctorat en enginyeria informàtica de la Universitat de Bath el 1985.[5]
Diab està casat amb Nuwar Mawlawi i té tres fills. Actualment viu a Beirut. És musulmà sunnita.[6]
Diab era professor d'enginyeria elèctrica a la Universitat Americana de Beirut (AUB). També va exercir de vicepresident de programes externs regionals a l'AUB des d'octubre de 2006 fins a juny de 2011.[7] El 13 de juny de 2011, va ser nomenat Ministre d'Educació i Educació Superior com a part del gabinet de Najib Mikati, en substitució de Hassan Mneimneh. Va ser succeït per Elias Abu Saab com a Ministre d'Educació. El mandat de Diab va acabar el 15 de febrer de al 2014.[8]
Va ser designat com a Primer Ministre del Líban per succeir Saad Hariri el 19 de desembre de 2019, enmig de les protestes al Líban de 2019-2020 que havien causat la renúncia de Hariri. La candidatura de Diab va obtenir el suport de 69 membres del Parlament del Líban, una majoria simple; el seu suport provenia dels partits que conformen l'Aliança del 8 de març.[9]
El 10 d'agost de 2020, Diab va dimitir, juntament amb el seu govern, després de les diverses protestes de la població després de les explosions ocorregudes al port de Beirut una setmana abans.
Referències modifica
- ↑ «University professor nominated to be Lebanese PM» (en anglès). , 19-12-2019.
- ↑ «Diab nominated as PM with 69 votes | News, Lebanon News | THE DAILY STAR». Arxivat de l'original el 2020-02-12. [Consulta: 12 desembre 2020].
- ↑ El Basha, Thomas «Mikati forms 30-member Lebanon Cabinet». The Daily Star, 13-06-2011.
- ↑ 4,0 4,1 «Biografía». Sitio oficial.
- ↑ 5,0 5,1 «Our People». American University of Beirut. Arxivat de l'original el 14 de juliol de 2017.
- ↑ «Roadblocks across Lebanon as anger rises over Diab pick as PM». Al Jazeera.
- ↑ Mroueh, Wassim «New education minister eschews political spats». The Daily Star, 22-06-2011.
- ↑ «Fresh hopes for Lebanon cabinet formation». Al Arabiya, 15-02-2014.
- ↑ «Lebanon, Mired in Crises, Turns to a Professor as Prime Minister». The New York Times.
Enllaços externs modifica
- Lloc web personal (anglès)
- Biografia al CIDOB (castellà)