Heinrich Schulz-Beuthen

compositor alemany

Heinrich Schulz-Beuthen (Bytom, 19 de juny de 1838 modifica Dresden, 12 de març de 1915 modifica) fou un compositor del Romanticisme alemany.

Infotaula de personaHeinrich Schulz-Beuthen
Heinrich Schulz Beuthen.jpg
modifica
Biografia
Naixement19 juny 1838 modifica
Bytom (Polònia) modifica
Mort12 març 1915 modifica (76 anys)
Dresden modifica
Dades personals
FormacióConservatori de Leipzig
Universitat de Breslau modifica
Activitat
OcupacióCompositor modifica
GènereÒpera modifica

Musicbrainz: 8ff6dd25-f817-42e2-9c1a-0ffabd8f5546 IMSLP: Category:Schulz-Beuthen,_Heinrich Modifica els identificadors a Wikidata

Seguint els desitjos de la seva família, estudià la carrera d'enginyer, però des de molt jove cultivà la música i va compondre fragments per a orquestra, per a piano i lieder. L'èxit que aconseguí el 1862 la seva opereta Tridolin el decidí a dedicar-se per complet a la música i llavors entrà al Conservatori de Leipzig on fou deixeble de Riedel, i cursà oficialment els seus estudis. El 1867 es dirigí a Zuric, on assolí una excel·lent reputació tant com a professor o com a compositor.

Prolífic compositor, cultivà tots els generes, sent autor de 8 simfonies, -(una d'elles dedicada a Joseph Haydn)- que tingueren d'esser publicades a Zuric; quatre òperes; diversos poemes simfònics, i nombroses obres de gènere religiós. De les simfonies la més celebrada per la crítica alemanya fou la segona titulada Sieges-Sinfonie. En la seva estada a Dresden (1881-1894) practicà la pedagogia musical tenint entre altres alumnes l'austríac Theodor Streicher[1] i l'alemany Franz Curti.[2] El 1894 s'establí a Viena durant un temps.

Relació no exhaustiva d'obresModifica

  • Der Zanberschlaf (1879);
  • Es ist nicht gut, dass der mensch allein sei;
  • Die Toteninsel;
  • diverses escriptures i altres obres per a orquestra;
  • Salm 13, a cappella, i els 125, 152 i 153, per a solos, cor i orquestra;
  • Harold, per a baríton cor i orquestra;
  • Sonata heroica;
  • Alhambre sonata;
  • Ungarisches Ständchen, i d'altres peces per a piano, així com cors i melodies vocals.

BibliografiaModifica

  1. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 57, pàg. 1293 (ISBN 84 239-4557-X)
  2. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 16, pàg. 988 (ISBN 84-239-4516-2)