Obre el menú principal

Helmichis (Helmegis) fou un efímer rei longobard, germà de llet de Alboí. Era spatharius (portador d'armes) del rei i probablement amant de la reina Rosamunda. Segons Pau el Diaca la reina Rosamunda va ordir un complot per matar el seu marit del que Helmichis va ser part; Rosamunda va reclutar també al cubicularius (cambrer de llit) del rei, Pereteu (Peritheus), després d'haver-lo seduït. Quan es va retirar Alboí a fer migdiada el 28 de juny del 572, Pereteu va tenir cura de deixar la porta oberta i sense vigilància, i emportant-se l'espasa del rei al que així deixava indefens; quan es va adormir segons Pau el Diaca, Pereteu va entrar a l'habitació amb els seus còmplices i el van matar, però realment Pereteu no fou l'assassí, només l'instigador.

Infotaula de personaHelmichis
Biografia
Mort 572
Ravenna
Família
Cònjuge Rosamund
Modifica les dades a Wikidata

Pereteu figura en el relat de Pau el Diaca en el paper principal, però realment el seu paper hauria estat diferent i en tot cas no fou l'assassí. Walter Goffart veu Pereteu no com un personatge històric, sinó com un personatge al·legòric: s'observa una similitud entre el nom Pereteu i peritus paraula llatina, que significa "perdut", i seria una representació dels longobards que van entrar al servei de l'Imperi Bizantí.

Helmegis després de la mort del seu rei, va intentar usurpar el tron, i es va casar amb Rosamunda, que tenia el suport dels guerrers gèpids. Però els longobards fidels a Alboí es van revoltar a Ticinum i van proclamar rei al duc Clef. El pànic es va apoderar de Rosamunda i Helmichis, i la reina va enviar un missatge de socors a Flavi Longí, prefecte (governador militar) de Ravenna, que ràpidament va enviar un vaixell a buscar-los. Longí va quedar encantat amb el missatge, que li va permetre rebré a la reina, el rei, la filla d'Alboí Aldsuinda i el tresor longobard. Els conspiradors van fugir de nit en el vaixell bizantí i es van refugiar a Ravenna.

No gaire temps després Helmichis i Rosamunda es van barallar i es van acabar matant entre ells.

ReferènciesModifica

  • Goffart, Walter. The Narrators of Barbarian History (A.D. 550–800): Jordanes, Gregory of Tours, Bede, and Paul the Deacon. Princeton: Princeton University Press, 1988, ISBN 0-691-05514-9.
  • Paul el Diaca, Historia Longobardorum