Rosamunda
Rosamunda (c. 540 (Gregorià) - Ravenna, agost 572) va ser una noble, reina dels longobards.[1]
 Rosamunda obligada a beure del crani del seu pare, per Pietro della Vecchia  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 540 (Gregorià) |
| Mort | agost 572 (31/32 anys) Ravenna (Itàlia) |
| Causa de mort | Suïcidi (Verí ) |
| Dades personals | |
| Religió | Arrianisme |
| Altres | |
| Títol | Reina consort |
| Cònjuge | Helmichis Alboí (566 (Gregorià)–) |
| Pare | Cunimund (en)  |
Va ser filla del gèpida Cunimund. Va ser feta presonera i obligada a casar-se amb el longobard Alboí, que, segons la tradició, l'obligà a beure en el crani del seu pare. Com a venjança va ordir el seu assassinat juntament amb Helmoquis, amb qui es casà i fugí el 572. Perseguits pels longobards van escapar-se a Ravenna, on s'endugueren el tresor reial. Segons la llegenda, Rosamunda va voler emmetzinar Helmoquis, però aquest l'obligà a compartir la beguda.[1]
La llegenda de la seva vida violenta ha inspirat diverses obres musicals com les de Vittorio Alfieri (1783) i d'Algernon Charles Swinburne (1861),[1] o l'òpera d'Erardo Trentinaglia.[2]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rosamunda |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Rosamunda». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. IV, pàg. 1478. (ISBN 84-7291-226-4)