Henry Howard Molyneux Herbert

Polític britànic, literat i membre del partit Conservador anglès.

Henry Howard Molyneux Herbert, IV comte de Carnarvon (Londres (Gran Bretanya), 24 de juny, 1831 - Portman Square (Anglaterra), 29 de juny, 1890), fou un polític i literat anglès.

Infotaula de personaHenry Howard Molyneux Herbert

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 juny 1831 Modifica el valor a Wikidata
Londres Modifica el valor a Wikidata
Mort29 juny 1890 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Portman Square (Anglaterra) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Secretari d'Estat de les Colònies

← Edward CardwellRichard Temple-Nugent-Brydges-Chandos-Grenville →
Lord tinent d'Irlanda

← John SpencerJohn Campbell Gordon →
Membre de la Cambra dels Lords
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióChrist Church College
Eton College Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, arqueòleg Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Conservador Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Localització dels arxius
Altres
TítolEarl of Carnarvon (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeEvelyn Stanhope (en) Tradueix (1861–valor desconegut)
Elizabeth Howard (1878–valor desconegut) Modifica el valor a Wikidata
FillsLord Carnarvon
 ( Evelyn Stanhope (en) Tradueix)
Lady Margaret Herbert
 ( Evelyn Stanhope (en) Tradueix)
Lady Victoria Herbert
 ( Evelyn Stanhope (en) Tradueix)
Lady Winifred Herbert (en) Tradueix
 ( Evelyn Stanhope (en) Tradueix)
Aubrey Herbert
 ( Elizabeth Howard)
Mervyn Herbert
 ( Elizabeth Howard) Modifica el valor a Wikidata
ParesHenry John George Herbert Herbert Modifica el valor a Wikidata  i Henrietta Howard-Molyneux-Howard (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansAuberon Herbert i Eveline Herbert (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Modifica el valor a Wikidata

Després d'estudiar amb gran aprofitament, va viatjar per Orient i al retornar va ingressar a la Cambra dels Lords (1852) cridant l'atenció des del seu primer discurs. El 1859 el comte Derby el va nomenar sots-secretari de les Colònies, la cartera la va exercir en 1866 amb el mateix Derby. La seva gestió va merèixer ser aprovada unànimement, i se li deu el Llei Constitucional de 1867 per la confederació de les colònies de la Gran Bretanya a Amèrica, però al presentar-se en 1867 el Reform Bill va dimitir per jutjar-lo massa democràtic. Carnarvon s'encarregà de nou de la cartera de Colònies el 1874 al pujar al poder del ministeri, Disraeli, dimitint en 1878; més tard va exercir el càrrec de lord lloctinent d'Irlanda, del que va dimitir en iniciar-se una política de repressió amb la qual ell no estava conforme.

Se li deuen modifica

  • The Archeology of Berkshire (1859);
  • Recollections of the Lebanon and notes in their religios (1860);

També va editar una obra del seu pare; Reminicences of Athens and the Morea (1869), així com The gnostic heresies of the first and second centuries (1875), obra inèdita de Mansel deán de Saint Paul, amb una biografia. Publicá així mateix una traducció mètrica de lAgamenon d'Èsquil (1879), i de la Odissea d'Homer.

Bibliografia modifica