Henry Lane Wilson

Henry Lane Wilson (Indiana, 3 de novembre de 1857 Indianàpolis, 22 de desembre de 1932) va ser un diplomàtic i advocat, nomenat ambaixador dels Estats Units a Mèxic el 1910.

Infotaula de personaHenry Lane Wilson
Henry Lane Wilson.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 novembre 1857 Modifica el valor a Wikidata
Indiana (EUA) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 desembre 1932 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Indianàpolis (Indiana) Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentCrown Hill Cemetery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióWabash College (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióDiplomàtic i advocat Modifica el valor a Wikidata
Família
PareJames Wilson Modifica el valor a Wikidata
GermansJohn L. Wilson Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 34267327 Modifica els identificadors a Wikidata

BiografiaModifica

Nasqué a Crawfordsville, Indiana fill del congressista James Wilson i la seva esposa, Emma Ingersoll.[1] Era germà de John L. Wilson, i va ser nomenat per Henry Smith Lane. Es va graduar den Dret a Wabash College i practicà Dret i publicà un periòdic a Lafayette, Indiana. Es casà amb Alice Vajen el 1885,[2] i es traslladà Spokane, Washington fins al Pànic de 1893.[3]

Servei diplomàticModifica

Wilson serví al US Foreign Service durant les presidències de William McKinley (1897–1901), Theodore Roosevelt (1901–1909) i William Howard Taft (1909–1913). Va servir a Xile el 1897, fins 1904, després a Bèlgica durant la controvèrsia de l'Estat Lliure del Congo. Wilson va ser nomenat ambaixador a Mèxic el 1910, on va ser testimoni de la caiguda del govern de Porfirio Díaz, i va ser un dels actors definidors de la Revolució Mexicana.[4] Adquirí importància perquè es va familiaritzar amb figures de la Revolució com el General Alvaro Obregón, el Gral. Venustiano Carranza, el Gral. Pancho Villa i Francisco I. Madero. Com ambaixador va témer les tendències esquerranes del nou govern encapçalat per Madero rere l' expulsió de Díaz, assumint el paper de catalitzador per al complot del General, Victoriano Huerta, Félix Díaz y el Gral. Bernardo Reyes contra el President Madero.[5][6]

El 22 de febrer de 1913, la conspiració culminà amb la traïció i assassinats del president Francisco I. Madero i del vicepresident José María Pino Suárez. D'aquesta forma, Huerta accedí a la presidència interina de Mèxic.

Va publicar les seves memòries l'any 1927.

ReferènciesModifica

  1. «Emma Ingersoll Wilson (1830 - 1912) - Find A Grave Memorial». Findagrave.com. [Consulta: 7 desembre 2014].
  2. [1] Arxivat 25 September 2009[Date mismatch] a Wayback Machine.
  3. «Inventory of the Henry Lane Wilson Papers, 1910-40». Oac.cdlib.org. [Consulta: 7 desembre 2014].
  4. McLynn, Frank. Villa and Zapata. Carroll & Graf, 2002. ISBN 0-7867-1088-8. 
  5. «HENRY LANE WILSON : 1857 - 1932 : Conservative Republican Ambassador plots against Mexican President». Emersonkent.com. [Consulta: 7 desembre 2014].
  6. «Henry Lane Wilson - The Mex Files». Mexfiles.net. [Consulta: 7 desembre 2014].

Enllaços externsModifica