Hermína Týrlová (Březové Hory, 11 de desembre de 1900- Zlín 3 de maig de 1993) va ser una directora i productora txeca de pel·lícules d'animació. Al llarg de la seva trajectòria, va produir al voltant de 60 curtmetratges de titelles, animats amb la tècnica coneguda com a stop-motion. És considerada una de les grans personalitats de l'animació txeca, al costat de creadors de la talla de Jiří Trnka, Karel Zeman o Břetislav Pojar. Les seves pel·lícules estaven dirigides principalment al públic infantil.[1][2]

Infotaula de personaHermína Týrlová

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 desembre 1900 Modifica el valor a Wikidata
Příbram VI-Březové Hory (Txèquia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort3 maig 1993 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Zlín (Txèquia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaZlín
Lesní hřbitov (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsHermína Tearlová Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Praga
Zlín Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióactriu, animadora, artista visual, realitzadora, directora de cinema, guionista, productora de cinema, guionista de cinema Modifica el valor a Wikidata
OcupadorFilmové ateliéry Baťa (en) Tradueix (1941–) Modifica el valor a Wikidata
Artistes relacionatsKarel Dodal (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeKarel Dodal (en) Tradueix (1928–1932) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0879624 TMDB.org: 226064 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Hermína Týrlová va néixer a Březové Hory, prop de la ciutat minera de Příbram, a Bohèmia Central. Més tard es va instal·lar a Praga, on es va dedicar a actuar en un teatre de varietats, al mateix temps que s'iniciava com a escriptora de literatura infantil. Quan tenia 26 anys va conèixer al pintor Karel Dodal, considerat el pare de l'animació txeca, amb qui es casaria més tard, i amb qui va crear diverses pel·lícules publicitàries d'animació en l'empresa Elektajournal.[3] Dodal va ser el creador de la primera pel·lícula txeca d'animació amb marionetes (El secret de la llanterna, 1935). Dodal i Týrlová van codirigir a l'any següent una pel·lícula d'animació experimental, Hra bublinek ("Joc de bombolles", 1936).

Quan, el 1939, després de la invasió alemanya de Txecoslovàquia, Dodal va decidir exiliar-se, primer als Estats Units, i després a Argentina, Týrlová va optar per romandre al país. Gràcies a l'oferta de treball que li va fer Ladislav Kolda, director dels estudis Bata, a Zlín (Moràvia Oriental), va continuar treballant al cinema d'animació, i el 1943, en plena Segona Guerra Mundial, va estrenar una pel·lícula de titelles, Ferda Mravenec ("La formiga Fernando"), el període de producció de la qual va durar 17 mesos. Els titelles van ser confeccionats per la mateixa Týrlová. El del ninot protagonista es conserva actualment al Museu de la Joguina de Figueres.

El 1946 va produir, en col·laboració amb Karel Zeman, la pel·lícula Vzpoura hraček ("La rebel·lió de les joguines"), que combinava animació amb imatge real. El film va rebre el premi a la millor pel·lícula infantil en el Festival de Venècia. El 1947 va estrenar Ukolébavka ("Cançó de bressol").[4]

Al llarg de la seva carrera, va obtenir nombrosos premis a festivals d'arreu del món. Entre ells, als de Venècia, Cannes, Locarno i Mar del Plata.

 
Reproduccions de fotogrames en un panel de l'exposició.

Filmografia

modifica
  • 1928 - Zamilovaný vodník
  • 1936 - Hra bublinek
  • 1938 - Tajemství lucerny
  • 1943 - Ferda Mravenec ("La formiga Fernando")
  • 1946 - Vzpoura hraček ("La rebel·lió de les joguines")
  • 1947 - Ukolébavka ("Cançó de bressol")
  • 1956 - Míček flíček
  • 1957 - Kalamajka
  • 1958 - Pasáček vepřů, Uzel na kapesníku
  • 1959 - Vláček kolejáček, Ztracená panenka
  • 1960 - Den odplaty
  • 1961 - Zvědavé psaníčka
  • 1962 - Dvě klubíčka
  • 1963 - Kulička
  • 1964 - Vlněná pohádka
  • 1965 - Modrá zástěrka
  • 1966 - Snehulák
  • 1969 - Hvězda Betlémská (Conquilla d'Or al millor curtmetratge al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià 1970.[5]
  • 1978 - Příhody brouka Pytlíka
  • 1985 - Opičí láska
  • 1986 - Pohádka na šňůře' ("Conte sobre el fil")

Referències

modifica

Enllaços externs

modifica