Hermíone

Hermíone o Hermió (en llatí Hermione o Hermion, en grec antic Ἑρμιόνη o Ἑρμιών) era una ciutat de la part sud de l'Argòlida. Es va mantenir com a ciutat independent durant un bon període. El seu territori s'anomenava Hermíonis (Ἑρμιονίς). El golf entre la costa de l'Argòlida i l'illa d'Hidrea es deia, segons Estrabó, Ἑρμιονικὸς κόλπος ("Hermionikós kólpos) (en llatí Hermionicus Sinus) que considerava diferents dels golfs Sarònic i Argòlic.

Infotaula de geografia políticaHermíone

Localització
 37° 23′ 04″ N, 23° 14′ 54″ E / 37.3844°N,23.2483°E / 37.3844; 23.2483Coord.: 37° 23′ 04″ N, 23° 14′ 54″ E / 37.3844°N,23.2483°E / 37.3844; 23.2483
Aquest article tracta sobre la ciutat grega. Vegeu-ne altres significats a «Hermione (mitologia)».

Hermíone va ser fundada pels driops quan van ser expulsats del Mont Eta i territoris adjacents per Hèracles i es van establir al Peloponès on també van fundar Àsine i Eion, segons Heròdot. Homer menciona Hermíone al "Catàleg de les naus" de la Ilíada, juntament amb Àsine, i diu que estaven situades en un golf profund. Àsine i Eion van ser conquerides pels doris ja des d'un primer moment, però Hermíone va conservar la seva població de driops. Hermíone era la ciutat més important de la costa dominada pels driops, que per un temps va dominar també diverses illes adjacents. Hermíone presidia una amfictionia que tenia les seves reunions a l'illa Calaureia. Hermíone va perdre l'illa d'Hidrea, ocupada pels pirates de Samos que la van donar a Trezè.

En temps de la invasió persa, durant les Guerres mèdiques la ciutat encara era poblada pels driops i va enviar 3 vaixells a la Batalla de Salamina i 300 homes a la Batalla de Platea, segons Heròdot. Al segle V aC Argos es van apoderar d'Hermíone i hi van establir una colònia. No se sap com se'n van apoderar els argius, i Pausànias creu que va ser de manera pacífica. Degué ser al mateix temps que van conquerir Micenes i Tirint l'any 464 aC. Els hermions expulsats es van refugiar a Halieis, on també s'havien instal·lat els refugiats de Tirint. Hermíone es va convertir en una ciutat dòrica però algunes costums dels driops es van mantenir i va continuar el culte a Dèmeter Ctònia, la principal deïtat dels driops, a la que feien ofrenes els habitants d'Àsine (establerts a Messènia) segons se sap per una inscripció. Hermíone es va separar d'Argos i és esmentada com a ciutat independent, de vegades aliada d'Esparta. Finalment Arat de Sició, estrateg de Lliga Aquea, va conquerir Acrocorint, i llavors el tirà d'Hermíone es va rendir voluntàriament i la ciutat va entrar a la Lliga. Hermíone va continuar existint segons demostren monedes i inscripcions.

Pausànias la va visitar i la descriu com una ciutat gran. La ciutat vella, situada en un promontori de set estadis de longitud i tres d'amplada, estava deshabitada, però la resta era prou gran. Tenia un bon port i alguns temples que es mantenien en peu a la ciutat antiga, destacant el dedicat a Posidó. La ciutat més nova estava situada a quatre estadis de distància d'aquest temple, i destacava per estar rodejada de fortes muralles. Dels nombrosos temples que menciona Pausànias el més destacat era el de Dèmeter Ctònia, situat en un pla de la muntanya. La tradició deia que havia estat fundat per Ctònia, la dona de Foroneu, i per Climen, germà de Ctònia. El santuari era inviolable però havia estat saquejat pels pirates cilicis. A l'altre costat hi havia un temple menor dedicat a Climen i a la dreta l'estoa d'Eco, que repetia les veus tres vegades. A la rodalia hi havia tres santuaris més, rodejats d'una tanca de pedra: un dedicat també a Climen, un altre dedicat a Hades, i el tercer al llac Akerusios. Al santuari de Climen hi havia un forat a terra i els habitants de la ciutat creien que era el camí més curt per arribar a l'Hades, i per això no posaven diners als ulls o a la boca dels seus morts per pagar al barquer Caront.

A la frontera amb Trozen s'erigia el temple de Dèmeter Termasia no massa a l'oest del cap Scyllaeum (avui Témisi) i prop hi havia la ciutat d'Eilei (Eileoi) representada per la moderna Ilio. Cap a l'oest d'Hermíone ho havia el territori d'Àsine. A la via entre Mases i Àsine, Pausànias menciona el cap Estrutos i a no massa distància els llocs de Filanorion (Philanorium) i Bolei (Boleoi) i una mica més enllà Didimi.

Hermíone correspon a la moderna Kastri. La península d'Hermíone es diu avui Kranídhi, i guarda diverses restes hel·léniques. Pausànias situa dues ciutats, Halice i Mases (aquesta darrera era el port d'Hermione), a la via entre Hermíone i Àsine. Les restes existents al cap Muzáki correspondrien a una d'aquestes ciutats, probablement Halice, i les de l'oest, en el port Kheli, serien de Mases.[1]

ReferènciesModifica

  1. Smith, William (ed.). «Hermione». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 29 gener 2021].