Viquipèdia

Hermione Baddeley

actriu anglesa

Hermione Youlanda Ruby Clinton-Baddeley, més coneguda com a Hermione Baddeley, (Broseley, Shropshire, Anglaterra, 13 de novembre de 1906 - Los Angeles, 19 d'agost de 1986) va ser una actriu anglesa.

Plantilla:Infotaula personaHermione Baddeley

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 novembre 1906 Modifica el valor a Wikidata
Broseley (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 agost 1986 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Los Angeles (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortaccident vascular cerebral Modifica el valor a Wikidata
SepulturaChurch of St Mary and St Melor, Amesbury (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu de teatre, actriu de cinema, actriu Modifica el valor a Wikidata
Activitat1927 Modifica el valor a Wikidata - 1986 Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeJohn Henry Willis (1940–)
David Tennant (1928–1937) Modifica el valor a Wikidata
ParellaLaurence Harvey Modifica el valor a Wikidata
FillsPauline Tennant
 () David Tennant
David Tennant
 () David Tennant Modifica el valor a Wikidata
ParesWilliam Herman Clinton-Baddeley Modifica el valor a Wikidata  i Louise Bourdin Modifica el valor a Wikidata
GermansAngela Baddeley Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0045968 Allocine: 34909 Allmovie: p3187 TCM: 7855 TV.com: people/hermione-baddeley IBDB: 30620 TMDB.org: 5827
Musicbrainz: 614bdea8-fa8e-4f2b-9c68-9d2b4419850d Discogs: 1144253 Find a Grave: 7209614 Modifica el valor a Wikidata

Biografia[1]

modifica

Va ser descendent del general Henry Clinton, que va lluitar en la Guerra d'Independència dels Estats Units. La seva germana més gran va ser l'actriu Angela Baddeley, coneguda pel seu treball en la sèrie televisiva Upstairs, Downstairs. El primer marit d'Hermione va ser l'Honorable David Pax Tennant, descendent de Guillem I d'Anglaterra i germà gran de Stephen Tennant.

Hermione va ser coneguda per les seves destacades interpretacions com a actriu secundària en llargmetratges com Mary Poppins (com Ellen, la donzella), The Belles of St. Trinian's, The Unsinkable Molly Brown, Passport to Pimlico, The Pickwick Papers, Tom Brown's Schooldays i Scrooge, encara que els seus primers títols daten de la dècada de 1920. A més, va tenir un paper destacat a Brighton Rock (1947).

Va ser nominada a l'Oscar a la millor actriu secundària pel seu treball al costat de Simone Signoret a la pel·lícula dirigida per Jack Clayton Un lloc a dalt de tot (1959). Amb menys de tres minuts en pantalla, la seva és la interpretació més curta nominada a un premi de l'Acadèmia. Igualment, el 1963 va ser nominada a un Tony a la millor actriu pel seu treball a The Milk Train Doesn't Stop Here Anymore.[2]

D'altra banda, les seves actuacions televisives van ajudar a incrementar la seva popularitat; a més de molts papers com a artista convidada, es va fer coneguda per als espectadors dels Estats Units pels seus treballs en les sèries Little House on the Prairie, Maude i Bewitched.

Cap al final de la seva carrera, Baddeley va ser també una cotitzada actriu de veu, destacant entre els seus treballs Els aristogats i The Secret of NIMH.

Va continuar treballant esporàdicament per a la televisió i el cinema fins i tot poc abans de la seva mort als 79 anys, a causa d'un ictus el 1986, a Los Angeles, Califòrnia. Baddeley va ser enterrada a Amesbury, Anglaterra.

Filmografia[3]

modifica

Televisió

modifica

Premis i nominacions

modifica

Nominacions

modifica

Referències

modifica
  1. ↑ «biografia d'Hermione Baddeley». The New York Times.
  2. ↑ «Hermione Baddeley, premis». The New York Times.
  3. ↑ «filmografia d'Hermione Baddeley». The New York Times.

Enllaços externs

modifica
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hermione Baddeley
  • Hermione Baddeley  a l'Screenonline del British Film Institute (anglès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Hermione_Baddeley&oldid=33751371»