Jack Clayton

director de cinema britànic

Jack Clayton (Brighton, East Sussex, Regne Unit, 1 de març de 1921 − Slough, Berkshire, Regne Unit, 26 de febrer de 1995) fou un productor, director i guionista britànic que es va especialitzar en l'adaptació d'obres literàries.

Infotaula de personaJack Clayton
Biografia
Naixement1r març 1921 Modifica el valor a Wikidata
Brighton (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 febrer 1995 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Slough (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióArnold House School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, productor de cinema, actor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1936 Modifica el valor a Wikidata –  1992 Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeHaya Harareet (–1995)
Christine Norden (1947–1953) Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0002338 Allocine: 10417 Allmovie: p85216 TCM: 35340 TV.com: people/jack-clayton Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Clayton va començar la seva carrera treballant per als estudis Denham d'Alexander Korda on, arribat com a noi dels encàrrecs, es va convertir progressivament en muntador.

Després d'haver servit en la Royal Air Force durant la Segona Guerra Mundial, va esdevenir productor associat per a diverses pel·lícules de Korda, abans de dirigir el curtmetratge The Bespoke Overcoat (1956) basat en l'adaptació teatral (1953) que va fer Wolf Mankowitz de la novel·la de Nikolai Gógol, L'Abric (1842). Aquesta pel·lícula ressituava l‘acció de la història de Gogol en un magatzem de roba de l'East End de Londres i feia d'un pobre jueu el fantàstic protagonista.

El seu primer llargmetratge va ser Un lloc a dalt de tot, 1959), una acusació severa contra el sistema de classes britànic; la pel·lícula va guanyar dos oscars – entre els quals l'Oscar a la millor actriu atorgat a Simone Signoret - i va valer a Clayton una nominació per l'Oscar al millor director i va ser considerada com una de les pel·lícules punteres del moviment del realisme cinematogràfic a la Gran Bretanya.

Clayton va prosseguir amb el que es convertiria en un clàssic del cinema fantàstic: The Innocents, 1961, una història de fantasmes treta de la novel·la de Henry James Un altre pas de rosca. Clayton llavors va romandre inactiu durant durant diversos anys.

Va realitzar The Pumpkin Eater, 1964, Cada vespre a les nou (Our Mother's House, 1967), després, set anys més tard, una gran producció americana, l'adaptació homònima de la novel·la de Francis Scott Fitzgerald, The Great Gatsby (1974). La pel·lícula va ser un fracàs i, sens dubte a causa d'això, va caldre esperar nou anys per trobar Clayton darrere la càmera, per a una adaptació de la novel·la de Ray Bradbury, Something Wicked This Way Comes (1983), que va rebre una acollida igualment fluixa.

The Lonely Passion of Judith Hearne, el seu últim llargmetratge (1987), realitzat a la Gran Bretanya, va ser l'ocasió per a Maggie Smith de mostrar tot el seu talent, interpretant el paper d'una noia discutint-se amb el buit de la seva existència. La pel·lícula va suposar finalment a Clayton les primeres crítiques elogioses des de feia nombrosos anys. Va retrobar Smith el 1992, per a un telefilm aquesta vegada: Memento Mori, tret d'una novel·la de Muriel Spark; Clayton en va escriure igualment el guió.

FilmografiaModifica

ProductorModifica

DirectorModifica

Premis i nominacionsModifica

NominacionsModifica

AnècdotesModifica

  • Una vegada que se li va preguntar quina era la seva religió, va respondre: "excatòlic".
  • Fins a la seva defunció, va ser el marit de l'actriu israeliana Haya Harareet.

Enllaços externsModifica