Hermògenes de Priene
Hermògenes (grec antic: Ἑρμογένης, llatí: Hermogenes) fou un arquitecte de l'antiga Grècia que visqué entre els segles iii i ii aC. Fou un dels arquitectes més importants del seu moment, atès que va dotar l'estil jònic del caràcter amb què fou conegut en períodes posteriors, particularment a Roma. No obstant això, només és conegut per les diverses mencions que en fa Vitruvi a la seva obra, a més de les restes de les seves obres que s'han identificat i també una inscripció trobada a Priene.[1] Hom li atribueix la invenció dels temples pseudodípters,[2] però també és possible que no en sigui l'inventor ans simplement un pioner.[3]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle III aC  Priene (Turquia) |
| Mort | segle II aC |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte |
| Període | Antiguitat clàssica |
| Activitat | 220 aC - 190 aC |
No hi ha acord sobre la seva ciutat d'origen. Generalment hom considerava que provenia d'Alabanda, a Cària, atès que d'un passatge de Vitruvi[4] hom interpretava que era natural d'aquesta ciutat. No obstant això, el passatge admet una altra interpretació,[5] i recentment ha guanyat força l'opinió que era natural de Priene[1][3][6] per mor d'una inscripció (207 aC) trobada en aquesta ciutat i contemporània a Hermògenes, que esmenta un arquitecte de nom Hermògenes (fill d'Hàrpal).[1] En qualsevol cas, era original d'una ciutat de la Jònia, a la vall del riu Meandre, i és en aquesta zona que va treballar.
.jpg)
És l'autor conegut de dos temples:
- Temple d'Àrtemis Leucofrine ('de celles blanques') a Magnèsia del Meandre. Es tracta d'un temple jònic pseudodípter, ço és, envoltat per una línia de columnes però per dues línies a la part anterior. El mateix Hermògenes explicà els avantatges pràctics i estètics d'aquesta solució, que estalviava una línia de columnes a tres costats. Als laterals tenia quinze columnes, mentre que als costats curts en tenia vuit. Estrabó en lloa les dimensions i les proporcions. Sembla que data dels anys 220-205 aC. És possible que el petit temple de Zeus Sosípolis i els porxos del mercat, a la vora del temple d'Àrtemis, també siguin obra d'Hermògenes,[1] i, en general, que dugués a terme una reestructuració urbanística general de la ciutat.[3] El fris del temple es troba al Museu del Louvre.
_1998_04.jpg)
- Temple de Dionís a Teos. Es tracta d'un temple jònic perípter, ço és, envoltat per una línia de columnes, en aquest cas onze als laterals i sis als costats curts. Era un temple eustil, és a dir, que els intercolumnis eren de dues columnes i quart. El primer projecte no era d'Hermògenes, i havia estat pensat en estil dòric. Hermògenes n'assumí la direcció de les obres i el convertí en un temple jònic, perquè considerava que l'estil dòric no era adient pels temples, a causa de l'estructura dels tríglifs i les mètopes als cantons. Els panells del seu fris es troben al Museu Britànic. Sembla que el temple fou promogut per Àtal I o Èumenes II.[1]
Va deixar escrit un tractat teòric sobre arquitectura en què explicava les seves obres i descrivia els seus temples, i que fou àmpliament emprat i citat per Vitruvi, però que no s'ha conservat.[1][2]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Hermogenes 29». A: Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft.
- ↑ 2,0 2,1 4.Hermogenes a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. II Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 419
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Ermògene». Treccani. [Consulta: 11 desembre 2022].
- ↑ Vitruvi, De Architectura, III, 2.6 (ed. Fensterbusch, 1964—76). (llatí)
- ↑ Vitruvi, De Architectura, III, 2.6 (trad. Morris H. Morgan, 1914). (anglès)
- ↑ «Hermogenes of Priene». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 11 desembre 2022].