Hermarc
Hermarc (grec antic: Ἕρμαρχος, llatí: Hermarchus)[a] va ser un filòsof grec de l'escola epicúria, fill d'Agermarc, un home pobre de Mitilene.
Biografia | |||||
---|---|---|---|---|---|
Naixement | c. 325 aC Mitilene (Grècia) | ||||
Mort | c. 250 aC (74/75 anys) | ||||
| |||||
Activitat | |||||
Camp de treball | Filosofia | ||||
Ocupació | filòsof | ||||
Període | Període hel·lenístic | ||||
Moviment | Epicureisme | ||||
Professors | Epicur |
Al començament va estudiar retòrica, però després va esdevenir un deixeble fidel d'Epicur, qui el va nomenar com a successor al capdavant de la seva escola entorn de l'any 270 aC. Va morir a edat avançada a la casa de Lísies amb reputació de gran filòsof. Ciceró va conservar algunes cartes d'Epicur dirigides a Hermarc. Va escriure diverses obres que Diògenes Laerci esmenta: κάλλιστα, o Ἐπιστολικὰ περὶ Ἐμπεδοκλέους, en 22 llibres; Περὶ τῶν μαθημάτων, Πρὸς Πλάτωνα, i Πρὸς Ἀριστοτέλην, totes les quals s'han perdut, però podem deduir pel que diu Ciceró que eren de naturalesa polèmica i dirigides contra la filosofia de Plató i Aristòtil, i també sobre Empèdocles.[1]
Notes
modifica- ↑ Sovint mal anomenat Hermac.