Hermafrodit adormit
L'Hermafrodit adormit és una escultura de marbre que representa el personatge de la mitologia grega Hermafrodit, fill d'Hermes i Afrodita, a grandària natural i recolzat sobre un matalàs. El matalàs l'afegí al 1620 l'artista italià Gian Lorenzo Bernini.
 Sleeping Hermaphroditus, Louvre Museum, Paris.  | |
| Tipus | estàtua |
|---|---|
| Creador | Hermafrodit: (anònim); matalàs: Gian Lorenzo Bernini |
| Creació | segle II |
| Comitent | Scipione Caffarelli Borghese |
| Data de descobriment o invenció | 1608 |
| Lloc de descobriment | Santa Maria della Vittoria |
| Moviment | barroc i escultura hel·lenística |
| Material | marbre de Carrara (matalàs) marbre (obra escultòrica) |
| Mida | 46,5 ( ) cm × 1,69 ( ) m × 0,89 ( ) m |
| Propietat de | Estat francès |
| Localització | |
| Col·lecció | Col·lecció Borghese Departament de les antiguitats gregues, etrusques i romanes de Louvre |
| Història | |
| Data | Esdeveniment significatiu |
| comanda: matalàs | |
| 1608 | descobriment (Santa Maria della Vittoria) |
| 1619 | conservació i restauració |
| Data | Historial d'exposicions |
| 2015-2015 | Velázquez, Galeries nationales du Grand Palais |
| Catalogació | |
| Número d'inventari | Ma 231 |
| Catàleg | Bernini:(3.2)
|
Història modifica
El model deriva, d'una banda, de les antigues representacions de Venus i altres nus artístics femenins, i, d'altra, de representacions contemporànies del déu hel·lenístic feminitzat Dionís-Bacus. És un tema repetit durant l'hel·lenisme i l'antiga Roma, si s'ha de jutjar pel gran nombre de versions que n'han sobreviscut.
Descobert a l'església de Santa Maria della Vittoria a Roma, aquest Hermafrodit adormit fou reclamat i comprat pel cardenal Scipione Caffarelli-Borghese i passà a formar part de la col·lecció Borghese. Després fou venut als invasors francesos durant la campanya d'Itàlia (1796-1797), i aquests el transferiren al Museu del Louvre, on és ara.
S'ha descrit aquest Hermafrodit com una còpia de l'època romana imperial, de bona qualitat, inspirat en un original en bronze d'un dels dos escultors grecs anomenats Policles, (probablement "el Jove", del s. II ae).[1] L'escultura original, datada del voltant de 155 ae, també l'esmenta en Naturalis Història Plini el Vell.[2]
Còpia original de la col·lecció Borghese modifica
Aquesta antiga escultura es trobà a la primeria del s. XVII, treta a la llum al parc de Santa Maria de la Victòria, prop de les Termes de Dioclecià i dels antics Orti Sallustiani. El descobriment es produí quan estaven realitzant les excavacions per als fonaments de l'església al 1608.[3]
L'obra es mostrà als experts en art del moment, i el cardenal Borghese, a canvi de la concessió de l'estàtua, permeté a l'arquitecte de l'església Giovanni Battista Soria que n'acabara la façana (encara que només setze anys després). El cardenal dedicà una habitació expressament a l'estàtua en la seua nova mansió (Vil·la Borghese Pinciana).
Al 1620, un joveníssim Bernini, escultor llavors pupil i favorit dels Borghese, rebé 60 escuts per esculpir el matalàs de pedra sobre el qual Hermafrodit reposa. La realització fou tan sorprenentment realista que a primera vista els observadors pensaven que era real.[4][5]
L'escultura fou adquirida el 1807, juntament amb altres peces de la mateixa col·lecció, pel príncep Camillo Filippo Ludovico Borghese, casat amb Paulina Bonaparte, i després fou traslladada al Museu del Louvre. Allí inspirà a l'autor anglés Algernon Charles Swinburne la seua poesia "Hermafrodit" de 1863.[6]
Còpies antigues modifica
Una còpia datada del s. II es descobrí el 1781 i des de llavors ocupa el lloc de la primera còpia en la Galeria Borghese.
Una tercera variant en marbre se'n descobrí al 1880 a Roma. Aquesta obra és ara al Museu Nacional Romà situat al Palazzo Massimo alle Terme.
N'hi ha més còpies antigues en la Galeria Uffizi a Florència, els Museus Vaticans de Ciutat del Vaticà, al Museu Hermitage de Sant Petersburg. També n'hi ha una còpia en bronze de 1652 realitzada per Mateo Bonuccelli al Museu del Prado.[7] Aquesta còpia, la dugué Velázquez d'Itàlia.
Còpies modernes modifica
Se'n feren moltes còpies als anys 1600, en diverses grandàries. Algunes còpies se'n realitzaren en bronze, com l'ordenada per Diego Velázquez per a Felipe IV d'Espanya, en l'actualitat en el Museu del Prado. Una altra còpia en marbre feta per Martin Carlier l'encarregà directament la cort reial francesa de Versalles. Segons Clark, aquesta obra influí clarament en el pintor espanyol en la Venus de l'espill.[8]
Una còpia en bronze a escala reduïda en fou realitzada i signada per Giovanni Francesco Susini i ara és al Metropolitan Museum of Art de New York.
Una altra còpia a escala reduïda, feta en ivori per François duquesnoy, fou adquirida a Roma per John Evelyn el 1640.[9] L'artista estatunidenc Barry X Ball feu una escultura a grandària real a partir de la versió conservada al Museu del Louvre, en marbre negre de Bèlgica sobre una base de marbre de Carrara, i acabada el 2010.[10]
Galeria d'imatges modifica
Imatges de Hermafrodit adormit a la Galeria Borghese. Escultura en marbre d'estil grec, còpia romana del s. II ae, d'un original hel·lenístic del s. II ae, restaurada el 1619 per David Larique. Sota l'escultura: un matalàs en marbre de Carrara realitzat per Gianlorenzo Bernini el 1619 a petició del cardenal Borghese. 1,69 m
-
Vista general -
Vista des de dalt -
Primer pla de la cara -
Vista per davant -
Vista posterior -
Còpia del Museu Hermitage
_-_mus%C3%A9e_du_Louvre.JPG)
Copies de l'original
-
Una de les còpies al Museu Nacional Romà -
Còpia en bronze de Giovanni Francesco Susini
Referències modifica
- ↑ Robertson, A History of Greek Art, (1975), vol. . I: 551-52
- ↑ Plini, Hist. Nat., XXXIV. 80.
- ↑ Segons dos relats diferents de l'època citats en Haskell i Penny 1981:234.
- ↑ Referit per Borghese.
- ↑ Haskell y Penny, 1981:235.
- ↑ «Text del poema "Hermaphroditus", en anglés». Arxivat de l'original el 2008-03-17. [Consulta: 30 gener 2020].
- ↑ https://www.museodelprado.es/coleccion/obra-de-arte/hermafrodito/3ee302f2-2143-4b6e-aae9-68b3e3916612
- ↑ Clark, en "The Nude: A Study in Ideal Form". Princeton University Press, 1990. ISBN 0-691-01788-3, la VVenus del Espejo "ultimately derives from the Borghese Hermaphrodite". Clark, p. 373, nota en la página 3. Ver también en: MacLaren, Neil; revised Braham, Allan. The Spanish School, National Gallery Catalogues. National Gallery, London, 1970. pp. 125–9. ISBN 0-947645-46-2
- ↑ Francis Haskell and Nicholas Penny, Taste and the Antique (Yale University Press) 1981, cat. no. 48 (pp 234ff) et passim
- ↑ «Barry X Ball's black marble "Sleeping Hermaphrodite" after the Louvre's Hermaphrodite Endormi». Arxivat de l'original el 2015-06-26. [Consulta: 30 gener 2020].
Bibliografia modifica
- Haskell, Francis and Nicholas Penny (1981). Taste and the Antique: The Lure of Classical Sculpture, 1600-1900. New Haven: Yale University Press.
- Avery, Charles. Thames and Hudson. Bernini: Genius of the Baroque, 1997. ISBN 978-0-500-28633-3.
- Baldinucci, Filippo. Pennsylvania State University Press. The Life of Bernini, 2006. ISBN 978-0-271-73076-9.
- Domenico Bernini. Pennsylvania State University Press. The Life of Giano Lorenzo Bernini, 2011. ISBN 978-0-271-03748-6.
- Mormando, Franco. University of Chicago Press. Bernini: His Life and His Rome, 2011. ISBN 978-0-226-53852-5.
- Robertson, Martin (1975).A History of Greek Art, vol. I:551-52, New York: Cambridge University Press.
- Wittkower, Rudolf. Phaidon Press. Gian Lorenzo Bernini: The Sculptor of the Roman Baroque, 1955. ISBN 978-0-8014-1430-5.
- Mancinotti, Luca,. L'Erma di Bretschneider. Ermafroditi dormienti Tipo Borghese, 2017. ISBN 978-88-913-1613-4.
Enllaços externs modifica
- Informació sobre l'escultura Hermafrodit adormit al Museu del Louvre.
- Primera còpia, pàgina del catàleg del Louvre.
- l'Hermafrodit en Vila Borghese.