Hermann Föttinger
Hermann Föttinger (9 de febrer de 1877 a Nuremberg - 28 d'abril de 1945 a Berlín) va ser un enginyer i inventor alemany, al llarg de la seva vida va presentar més de 100 sol·licituds de patents, però la més notable fou la invenció del convertidor de parell (per acoblament de fluids), utilitzat entre moltes altres aplicacions en les transmissions automàtiques.[1][2]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 9 febrer 1877 Nuremberg |
Mort | 28 abril 1945 (68 anys) Berlín |
Dades personals | |
Formació | Universitat Tècnica de Múnic |
Director de tesi | August Föppl i Moritz Schröter |
Activitat | |
Camp de treball | Electrotècnia, enginyeria mecànica, hidrodinàmica, mecànica dels fluids i turbina |
Ocupació | inventor, enginyer elèctric, enginyer, professor d'universitat, enginyer mecànic |
Ocupador | Universitat Tècnica de Berlín Universitat Tècnica de Gdańsk AG Vulcan Stettin |
Membre de | |
Obra | |
Estudiant doctoral | Rudolf Wille, Fritz Weinig (en) , Georg Vogelpohl (en) , Otto Zumbusch (en) , Leopold Frommer, Gheorge Manea (en) , Reinhart Straszacker (en) , Karl-Joachim Umpfenbach (en) , Wolfgang von Ohnesorge (en) , Wolf Georg Rodenacker (en) , Hermann Henschke (en) , Yu-Sung Chang (en) , Ulrich Noetzlin (en) i Mintscho Popoff (en) |
Premis |
Carrera professional
modificaDe 1895 a 1899 Hermann Föttinger va estudiar enginyeria elèctrica a la Universitat Tècnica de Múnic.
AG Vulcan Stettin
modificaDes de 1904 va treballar com a dissenyador en cap a la drassana AG Vulcan Stettin, va ser el responsable de la introducció i proves de noves turbines de vapor, durant aquest temps va desenvolupar l'acoblament de fluids constituït per una bomba i una turbina en una unitat que per a més desenvolupament va donar lloc a la transmissió automàtica automobilística.
Technische Hochschule de Danzig
modificaEl 1909 va obtenir un lloc a la Technische Hochschule de Danzig on va iniciar l'institut de tecnologia de dinàmica de fluids.
Universitat Tècnica de Berlín
modificaEl 1924 va ocupar un lloc de cap de l'actual departament de física i turbines de la Universitat Tècnica de Berlín, on va romandre fins a la seva mort per fragments de granades l'abril de 1945.
Assoliments
modificaDinàmica de fluids
modificaFöttinger va establir les bases de la dinàmica de fluids d'Euler a partir de William John Macquorn Rankine i Hermann von Helmholtz fins als seus usos actuals en la capa límit de les ales de l'avió i la teoria de la propulsió.
Carroceries
modificaJuntament amb Franz Kruckenberg va fundar la Flugbahn-Gesellschaft mbH per a desenvolupar els Schienenzeppelins (cotxes de ferrocarril).
Motors de combustió interna
modificaLes patents de Föttinger per a motors de combustió interna inclouen:
- US1636050, Device for damping the oscillations of multiple crank shafts[3]
- US2244453, Scavenging of two-stroke cycle internal combustion engines[4]
Bibliografia
modifica- Hans Jürgen Reuß: ' 'Hermann Föttinger' '. In: Journal (2008) internationally maritime HANSA, 6, S. 58-59. Hamburg: Navigation publishing house "Hansa" C. Schroedter & Co. (Gmbh & Co. KG),2008.
Referències
modifica- ↑ «Who Invented the Automatic Gearbox». North West Transmissions Ltd.. [Consulta: 11 octubre 2014].
- ↑ «Hydra-Matic History: GM's First Automatic Transmission». Ate up with motor, 29-05-2010. [Consulta: 26 setembre 2019].Plantilla:Self-published inline
- ↑ «Espacenet - Original document». Worldwide.espacenet.com, 19-07-1927. [Consulta: 19 juliol 2014].
- ↑ «Espacenet - Original document». Worldwide.espacenet.com, 03-06-1941. [Consulta: 19 juliol 2014].
Vegeu també
modificaEnllaços externs
modifica- http://www.hfi.tu-berlin.de/Foettinger/Projekte/SVT137155/svt137155.pdf[Enllaç no actiu] description of SVT 137 155
- «Bibliografia relacionada amb Hermann Föttinger» (en alemany). Al catàleg de la Biblioteca Nacional d'Alemanya.
- Georg Schnadel. Hermann Föttinger (en alemany). 5. Berlin: Duncker & Humblot, 1961, p. .
- detailed representation Föttingers life - Hermann-Föttinger-institute Arxivat 2009-03-24 a Wayback Machine.
- in/volltexte/2008/2012/html/festschrift/foettinger.htm biography in the commemorative volume ' '125 years University of Berlin' technical '[Enllaç no actiu]