Hexachordum Apollinis (PWC 193-8, T211-6, PC 131-6, POP 1-6) és una col·lecció de música per a teclat de Johann Pachelbel, publicat el 1699. Es compon de sis àries amb variacions, amb temes originals, i és generalment considerada com una de les millors obres de Pachelbel. La col·lecció inclou un prefaci en el qual Pachelbel dedica l'obra a Dietrich Buxtehude i Ferdinand Tobias Richter i discuteix breument la naturalesa de la música.[1]
La cinquena i la sisena variacions de Ària Prima , tal com van aparèixer en la primera edició.
La col·lecció conté sis àries amb variacions, totes sobre temes originals, seculars. La pràctica de compondre variacions de temes originals era relativament nou[2] (una instància anterior la Aira detta la Frescobalda de Girolamo Frescobaldi del Secondo libro di toccate de 1627; dels contemporanis de Pachelbel Bernardo Pasquini va ser un dels principals exponents d'aquesta tendència), i Pachelbel va ser dels primers a Europa en explorar la forma. El pla general de Hexachordum Apollinis és el següent:
Apel, Willi. 1972. The History of Keyboard Music to 1700, pp. 658–9. Translated by Hans Tischler. Indiana University Press. ISBN 0-253-21141-7. Originally published as Geschichte der Orgel- und Klaviermusik bis 1700 by Bärenreiter-Verlag, Kassel.
La cinquena Ària de 'Hexachordum Apollinis' (1699) interpretat per Tibor Pinter al conjunt de la mostra de l'òrgan de Smecno, República Txeca construït c.1587.
La sisena Ària (Ària Sebaldina) de 'Hexachordum Apollinis' (1699) interpretat per Tibor Pinter al conjunt de la mostra de l'òrgan de Zlata Corona, República Txeca construït 1699.
