Hexophthalma
Hexophthalma és un gènere d'aranyes araneomorfs de la família dels sicàrids (Sicariidae).[2] Fou descrit per primera vegada per Charles Athanase Walckenaer l'any 1847 com a Hexomma hahni.[3] Més endavant va ser fusionat dins el gènere Sicarius per Eugène Simon el 1893.[4] L'any 2017, a partir d'un estudi filogenètic de Magalhaes, Brescovit i Santos, es va veure que les espècies sud-africanes de Sicarius eren massa diferents i es va proposar recuperar el gènere Hexophthalma, diferenciat de Sicarius.[5]
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Soca | Hexophthalma hahni (Karsch, 1878)[1] |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Arachnida |
| Ordre | Araneae |
| Família | Sicariidae |
| Gènere | Hexophthalma Karsch, 1879 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
El nom anglès six-eyed sand spiders ("aranyes de la sorra de sis ulls") s'utilitza particularment per a Hexophthalma hahni. El verí dels exemplars de Hexophthalma, com el de Loxosceles és dermonecròtic i, potencialment, pot causar lesions greus i, fins i tot, pot causar la mort.
Taxonomia
modificaEl gènere fou creat el 1878 per Friedrich Karsch com a Hexomma, amb l'espècie única Hexomma hahni. Tanmateix, el 1879, Karsch es va adonar que aquest nom ja havia estat utilitzat el 1877 per a una espècie de opilió; així que va publicar un nom de substitució, Hexophthalma. El 1893, Eugène Simon va transferir Hexophthalma hahni al gènere Sicarius, i Hexophthalma va caure fora d'ús. Recentment, un estudi filogenètic de 2017 va mostrar que l'espècie africana de Sicarius, incloent Sicarius hahni, era diferent, i van recuperar el gènere Hexophthalma.[5]
Les espècies del gènere Sicarius transferides a Hexophthalma foren:[6]
- Sicarius albospinosus = Hexophthalma albospinosa (Purcell, 1908)
- Sicarius damarensis = Hexophthalma damarensis (Lawrence, 1928)
- Sicarius dolichocephalus = Hexophthalma dolichocephala (Lawrence, 1928)
- Sicarius hahni = Hexophthalma hahni (Karsch, 1878)
- Sicarius spatulatus = Hexophthalma spatulata (Pocock, 1900)
Hexophthalma forma part de la mateixa subfamília que Sicarius, els sicarins (Sicariinae):[5]
| Sicariidae |
| ||||||||||||
Verí
modificaLes aranyes d'aquest gènere, com les d'altres espècies de la família Sicariidae, produeixen un verí que conté un agent necrosant de la pell (dermonecròtic); és la esfingomielina D, que només es troba en alguns bacteris patògens. Les espècies del gènere Sicarius semblen tenir un verí menys potent que les de "Hexophthalma".[7][5] No obstant, la majoria de les espècies de Hexophthalama només han estat estudiades in vitro, i els efectes detallats del seu verí en humans i altres vertebrats són desconeguts.[5]
Referències
modifica- ↑ Karsch, F. (1878c). Exotisch-araneologisches. Zeitschrift für die Gesammten Naturwissenschaften 51: 322-333, 771-826.
- ↑ Gen. Hexophthalma Karsch, 1879, Natural History Museum Bern, <http://www.wsc.nmbe.ch/genus/5600>. Consulta: 16 juliol 2018
- ↑ Karsch, F. (1879h). Sieben neue Spinnen von Sta Martha. Entomologische Zeitschrift, Stettin 40: 106-109.
- ↑ Simon, E. (1893a). Histoire naturelle das araignées. Paris 1, 257-488.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Magalhães, I.L.F.; Brescovit, A.D. & Santos, A.J. (2017), "Phylogeny of Sicariidae spiders (Araneae: Haplogynae), with a monograph on Neotropical Sicarius", Zoological Journal of the Linnean Society 179 (4): 767–864, DOI 10.1111/zoj.12442
- ↑ Family Sicariidae Keyserling, 1880, Natural History Museum Bern, <http://www.wsc.nmbe.ch/family/88>. Consulta: 17 juliol 2018
- ↑ Binford, Greta J. & Wells, Michael A. (2003), "The phylogenetic distribution of sphingomyelinase D activity in venoms of Haplogyne spiders", Comparative Biochemistry and Physiology B 135: 25–33, doi:10.1016/S1096-4959(03)00045-9, <https://s3.amazonaws.com/academia.edu.documents/32996110/Binford_Wells%282003%29_The_phylogenetic_distribution_of_sphingomyelinase_D_activity_in.pdf?AWSAccessKeyId=AKIAIWOWYYGZ2Y53UL3A&Expires=1532002610&Signature=AmNXp7NAUqt5S3xship90MhXB50%3D&response-content-disposition=inline%3B%20filename%3DThe_phylogenetic_distribution_of_sphingo.pdf>. Consulta: 19 juliol 2018[Enllaç no actiu]
