Hidatsa (hɪˈdɑːtsə)[3] és una llengua sioux amenaçada, força relacionada amb el crow. És parlada pels hidatses de Dakota del Nord i Dakota del Sud.

Infotaula de llenguaHidatsa
Tipusllengua, llengua viva i llengua definitivament amenaçada Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants508 (2000)[1]
714 (2010)[2]
Autòcton deDakota del Nord Modifica el valor a Wikidata
EstatEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües ameríndies
llengües siouan
llengües sioux occidentals Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Nivell de vulnerabilitat3 en perill Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3hid Modifica el valor a Wikidata
Glottologhida1246 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuehid Modifica el valor a Wikidata
UNESCO882 Modifica el valor a Wikidata
IETFhid Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages2376 Modifica el valor a Wikidata

Una descripció de la cultura hidatsa-mandan, incloent una gramàtica i vocabulari de la llengua, va ser publicat en 1877 per Washington Matthews, un metge del govern que va viure entre els hidatsa a la reserva índia de Fort Berthold.[4]

Més recentment, l'hidatsa fou el subjecte de treball en la tradició de la gramàtica generativa.[5]

SacagaweaModifica

Els lingüistes que treballen en des de la dècada de 1870 han considerat que el nom de Sacajawea, guia i intèrpret a l'expedició de Lewis i Clark, és d'origen hidatsa. El nom és un compost de dos noms comuns hidatsa, cagáàga tsaɡáàɡa 'ocell' i míà [míà] 'dona'. El compost és escrit com a Cagáàgawia 'Dona Ocell' en ortografia hidatsa moderna, i pronunciat tsaɡáàɡawia (/m/ és pronunciat [w] entre vocals en hidatsa). La doble /aa/ en el nom indica una vocal llarga i els diacrítics un patró tonal. Hidatsa és una llengua d'accent tonal que no té accent, per tant en la pronunciació hidatsa totes les síl·labes en [tsaɡáàɡawia] es pronuncien amb més o menys el mateix èmfasi relatiu. No obstant això, la majoria de les persones de parla anglesa perceben la síl·laba accentuada (la llarga é/aa/) com a tònica. En fidel representació del nom Cagáàgawia a les altres llengües, és aconsellable posar l'accent en la segona, sílaba llarga, no en l'última, com és comú en anglès.[6]

Situació actualModifica

Segons l'Escala de Pertorbació Intergeneracional Gradual, proposada originalment pel lingüista Joshua Fishman el 1991, l'estatus de la llengua hidatsa és al nivell 7, o "Canvi". Aquest nivell és quan "la generació en edat de procrear pot utilitzar la llengua entre ells, però no la transmet als nens".[7]

La recerca del lingüista Victor Golla el 2007 va trobar que d'una població ètnica de 600, només 200 persones són capaces de parlar hidatsa. Hi ha 6 parlants monolingües, i 50 parlen la llengua de manera semifluida; els parlants més competents són els d'edats de 30 anys i més, mentre que els nens només estan familiaritzats amb el llenguatge de passada. Les converses en hidatsa es produeixen principalment entre la gent gran en la intimitat de la llar.[8] La revitalització és encara possible, ja que un bon nombre de parlants són d'edat fèrtil, però l'èmfasi en l'ensenyament de l'hidatsa ha de ser subratllat, mentre aquest segueixi sent el cas.

FonologiaModifica

VocalsModifica

   Curta   Llarga 
 Frontal   Posterior   Front   Darrera 
 Alta (tancada)  i u
 Mitjana 
 Baixa (oberta)  a
 Diftong  ia ua

ConsonantsModifica

L'hidatsa posseeix deu consonants.

Labial Alveolar Palatal Velar Glotal
Oclusiva p t k (ʔ)
Fricativa š (sh) x
Africada c
Sonorant w r h

A diferència dels llengües sioux de la vall del Mississipí, l'hidatsa no té oclusives glotalitzades ni aspirades del Proto-Sioux. Només té una sèrie d'oclusives orals sense veu. Aquestes oclusives, /p,t,k/ en posició intervocàlica se sonoritzen i esdevenen [b,d,g]. L'hidatsa té una africada sorda, /c/. Les dues fricatives, /š / i /x/, són sordes quan no són aspirades. No hi ha sonorització intervocàlica. L'hidatsa té tes sonorants: les dues semivocals /w/ i /r/, així com /h/. Les semivocals es tornen com a [m] i [ŋ] després de pausa, més freqüentment a començament de paraula.[9]

ReferènciesModifica

  1. Cens dels EUA de 2000
  2. Llengües ameríndies segons el cens de 2010
  3. Park, Indrek. 2012. A Grammar of Hidatsa. Ph.D. dissertation, University of Indiana, Bloomington.
  4. Matthews, Washington. Ethnography and philology of the Hidatsa Indians. Government Printing Office, 1877. 
  5. Matthews, G.H.. Hidatsa Syntax. Mouton, 1965. 
  6. Park, Indrek. 2012. A Grammar of Hidatsa. Ph.D. dissertation, University of Indiana, Bloomington. p. 36.
  7. [enllaç sense format] http://www.ethnologue.com/about/language-status
  8. [enllaç sense format] http://www.ethnologue.com/language/hid
  9. Boyle, John P. "Hidatsa morpho-syntax and clause structure. The University of Chicago, Proquest, UMI Dissertations Publishing, 2007. 3272979.

Enllaços externsModifica