Hidròxid de magnesi
L'hidròxid de magnesi, Mg(OH)₂, és un compost inorgànic iònic format per cations magnesi, Mg2+ i anions hidròxid, OH-. Es presenta en forma de pols blanca amorfa. És higroscòpic i molt insoluble dins d'aigua, el Ks val 1,5x10-11.[1] En suspensió dins d'aigua rep el nom de llet de magnèsia.[2] La seva estructura cristal·lina és hexagonal, com la de el iodur de cadmi. A la natura es troba en el mineral brucita.[3] Se'l considera una base forta; així doncs, és molt soluble en àcids diluïts. La seva toxicitat és baixa: la seva DL50 oral en rates és de 8.500 mg/kg.
  | |
2Xray.jpg) | |
| Substància química | tipus d'entitat química |
|---|---|
| Massa molecular | 57,99 Da |
| Rol | antiàcid |
| Estructura química | |
| Fórmula química | Mg(OH)₂ |
| SMILES canònic | |
| Identificador InChI | Model 3D |
| Cristal·lografia | |
| Sistema cristal·lí | sistema trigonal |
| NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () | |
L'hidròxid de magnesi està disponible comercialment i es prepara per precipitació d'una sal de magnesi amb un hidròxid (hidròxid de sodi, hidròxid de potassi o hidròxid d'amoni):
- Mg2+(aq) + 2OH−(aq) → Mg(OH)₂(s)
Aplicacions
modificaA la medicina l'hidròxid de magnesi, en forma de llet de magnèsia s'empra com a antiàcid per neutralitzar els àcids de l'estómac, i com a laxant. Aigua amb llet de magnèsia pot servir per neutralitzar àcids com tractament d'urgència en cas d'ingestió accidental.[4] Interfereix en l'absorció d'àcid fòlic i de ferro.
A la indústria s'empra per neutralitzar àcids o com a agent supressor de fum i ignífug. Això és conseqüència del fet que es produeix una descomposició tèrmica als 332 °C que absorbeix molta energia, i es transforma en òxid de magnesi i aigua:
- Mg(OH)₂ → MgO + H₂O
La calor que absorbeix retarda la ignició del material. L'aigua que es desprèn absorbeix els gasos de la combustió i impedeix l'arribada de més oxigen a la zona en combustió.
Referències
modifica- ↑ Olba, Amparo. Química general : equilibri i canvi. València: Universitat de València, 2011, p. 208. ISBN 9788437084572.
- ↑ «Hidròxid de magnesi». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ «Hidròxid de magnesi». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Tilló i Barrufet, Teresa. Didàctica de les ciències naturals : biologia. Barcelona: EUB, 1999, p. 270. ISBN 9788483381106.
Bibliografia
modifica
- «Magnesium Hydroxide». A: National Research Council (US) Subcommittee on Flame-Retardant Chemicals. Toxicological Risks of Selected Flame-Retardant Chemicals (en anglès). Washington DC: National Academies Press, 2000.