Hidrotimetria
La hidrotimetria és una tècnica analítica dissenyada per a la determinació de la duresa de l'aigua a partir de la capacitat per precipitar sabons.[1]
L'etimologia prové dels mots grecs Yδωρ, hidro, aigua; τιμἠ, valor; i μετρία, metria, mesura. És a dir, mesura del valor de l'aigua.[2]
Aquesta tècnica fou inventada pels químics francesos Antoine François Boutron-Charlard (1796-1879) i Félix Boudet (1806-1878), membres del Consell de Salubritat de París, el 1856.[3][4] A partir d'uns estudis del químic escocès Thomas Clark (1801-1867), de la Universitat d'Aberdeen, del 1841.[2] Actualment no s'empra als laboratoris, ja que ha estat desplaçada per les valoracions complexomètriques. Tanmateix és un mètode ràpid que no requereix instrumental delicat i s'empra per a determinacions de la duresa de l'aigua in situ quan no es requereix una precisió elevada.[5]
Tècnica modifica
Es dipositen dins un flascó hidrotimètric 40 ml de l'aigua a analitzar. Seguidament mitjançant una bureta de Boudron-Boudet graduada s'addicionen gotes de 0,1 ml de la dissolució de Boutron-Boudet, després de cada addició es tapa el flascó i s'agita entre 30 i 40 vegades. Si no es forma espuma, s'ha de seguir addicionant gotes de la dissolució. S'acaba l'addició quan es forma espuma persistent almenys 2 minuts. A partir del nombre de gotes es pot determinar la duresa emprant l'equivalència 1 gota = 0,1 ml dissolució de Boutron-Boudet = 1 º francès = 10 mg CaCO₃/L.[5]
Referències modifica
- ↑ «Hidrotimetria». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 Buswell, A.M «Boutron Boudet soap solution». Journal (American Water Works Association), 9, 6, 06-11-1922, pàg. 892-896.
- ↑ Boutron-Charlard, A.F.; Boudet, F «De l'hydrotimétrique ou nouvelle méthode d'analyse des eaux de sources et des rivières». Comptes Rendus, 40, 1855, pàg. 679.a
- ↑ Boutron-Charlard, A.F.; Boudet, F. Hydrotimétrie: Instruction sur l'emploi de l'hydrotimètre pour déterminer la valeur des eaux de sources et de rivières et leur composition. Clech et Deroche, 1855.
- ↑ 5,0 5,1 Wallace, M. «Ecosistemas subterráneos», 2008. [Consulta: 4 juny 2012].