Himne de Riego

Himne d'Espanya en el Trienni Liberal, en la Primera i en la Segona República Espanyola

L'Himne de Riego, compost pel músic ontinyentí Josep Melcior Gomis, va ser compost en honor de Rafael del Riego, tinent coronel que es va alçar contra l'absolutisme de Ferran VII l'1 de gener de 1820 a la localitat de Las Cabezas de San Juan (Sevilla). Va ser l'himne d'Espanya en el Trienni Liberal (1820-1823), a la Primera República Espanyola (1873-1874) i a la Segona (1931-1939), en què es va usar en lloc de la Marxa Reial o Marxa de Granaderos, actual himne oficial d'Espanya.

Infotaula obra musicalHimne de Riego

Bandera de la República Espanyola Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalcançó patriòtica Modifica el valor a Wikidata
Àudio Modifica el valor a Wikidata
CompositorJosé Melchor Gomis Modifica el valor a Wikidata
Lletra deEvaristo Fernández de San Miguel Modifica el valor a Wikidata
Llenguacastellà Modifica el valor a Wikidata
EpònimRafael del Riego Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació1820 Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: b7ea6872-3493-402f-a2e4-4aeaf46a7e1a Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament instrumental de l'himne
Rafael de Riego.

Riego va ser un símbol dels liberals d'Espanya durant el segle xix i principis del segle xx, es va alçar contra l'absolutisme de Ferran VII el 1820 per instaurar un nou règim constitucional que tindria com a norma bàsica la pionera Constitució de 1812, redactada vuit anys abans per les Corts de Cadis i popularment coneguda com la Pepa.

A part de la lletra oficial, l'Himne de Riego va tenir moltes lletres populars. A continuació s'inclou la lletra oficial i algunes de les populars.

Lletra oficial (en castellà)

modifica

Serenos y alegres
valientes y osados
cantemos soldados
el himno a la lid.
De nuestros acentos
el orbe se admire
y en nosotros mire
los hijos del Cid.

Soldados, la patria
nos llama a la lid,
juremos por ella
vencer o morir.

¿El mundo vio nunca
más noble osadia,
ni vio nunca un día
más grande el valor,
que aquel que inflamados
nos vimos del fuego
que excitara en Riego
de Patria el amor?

Soldados, la patria
nos llama a la lid,
juremos por ella
vencer o morir.

La trompa guerrera
sus ecos da al viento,
horror al sediento,
ya ruge el cañón
a Marte, sañudo,
la audacia provoca
y el ingenio invoca
de nuestra nación.

Soldados, la patria
nos llama a la lid,
juremos por ella
vencer o morir.

Lletres populars

modifica

Aquestes són algunes de les lletres utilitzades popularment a l'època de la República. A l'himne se li han seguit adaptant diferents lletres fins avui dia, relacionades amb reivindicacions diverses.

Si la Reina vol corona,
corona li donarem,
que vingui a Barcelona
i el coll li tallarem.

Si el Rei demana corona,
corona li donarem,
que vingui a Barcelona
i el coll li tallarem.

Si vols sopar no te'n vages,
sardines torrades tenim,
al Berenguer en tomàtec
i de postres a l'Alfonso fregit.

Si vols sopar no te'n vages,
sardines salades tinc,
escarabats en vinagre
i un tros de burro podrit!

Si vols sopar no te'n vages,
sardines fregides tenim,
escarabats amb vinagre
i olivetes amb el pinyol dins.


Una calavera encesa,
un tros de burro escaldat,
quaranta plats de posterma,
i de postres un plat de gargalls.

Si los curas y frailes supieran
la paliza que les vamos a dar,
subirían al coro cantando:
"Libertad, libertad, libertad!"

Si los Reyes de España supieran
lo poco que van a durar,
a la calle saldrían gritando:
"¡Libertad, libertad, libertad!"

Un hombre estaba cagando
y no tenía papel
pasó el rey Alfonso XIII
y se limpio el culo con él.

Vegeu també

modifica

Referències

modifica

Enllaços externs

modifica

Melodia

modifica

Partitura

modifica