Hiperbilirubinèmia

La hiperbilirrubinèmia és l'augment de el nivell de bilirubina en la sang (valors normals de 0,3 a 1 mg/dL); la bilirubina s'acumula en els teixits, sobretot aquells amb major nombre de fibres elàstiques (paladar, conjuntiva). De forma progressiva i si és major de 2,5 mg/dl, aproximadament, s'observa una coloració groguenca de la pell i mucosa, un fenomen conegut com icterícia.

Plantilla:Infotaula malaltiaHiperbilirubinèmia
Tipussímptoma o signe
Recursos externs
MeSHD006932 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0020433 Modifica el valor a Wikidata

Hiperbilirubinèmia no conjugada o indirectaModifica

Hiperbilirubinèmia conjugada o directaModifica

Habitualment la hiperbilirubinemia de predomini directe és causada per malalties hepàtiques en les que hi ha insuficient capacitat d'excretar la bilirubina. Aquesta dificultat pot localitzar-se en el fetge o en la via biliar (icterícia obstructiva).[1]

Per afectació hepàtica o hepatocel·lular:

Per afectació posthepàtica o colèstasi (obstrucció biliar): qualsevol factor que obstrueixi la via biliar pot associar-se a hiperbilirubinèmia directa. En aquests casos s'eleva també les fosfatases alcalines i la gamma-glutamil transpeptidasa:

Cirrosi hepàtica: depenent del moment pot predominar l'afectació hepàtica o de petits vasos biliars.

ReferènciesModifica

  1. hepatitis.cl. «Bilirrubina». [Consulta: 23 novembre 2012].