Hiposfagma

L'hemorràgia subconjuntival o hiposfagma és la presència d'un sagnat per sota de la conjuntiva. La conjuntiva conté molts vasos sanguinis petits i fràgils que es poden trencar fàcilment. Quan això succeeix, la sang filtra en l'espai entre la conjuntiva i l'escleròtica.

Plantilla:Infotaula malaltiaHiposfagma
Eye hemorrhage.jpg
Tipushemorràgia intraocular i eye symptom (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Especialitatoftalmologia Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-10H11.3 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9372.72 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
MedlinePlus001616 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKsubconjunctival-haemorrhage-pro Modifica el valor a Wikidata
Foto de hiposfagma

Aquesta hemorràgia pot ser causada per un esternut o tos sobtada o severa, o per la pressió arterial alta o com un efecte secundari d'anticoagulants com l'àcid acetil salicílic o l'acenocumarol.[1] També pot ser causada per l'aixecament d'un pes, un vòmit, o fins i tot en fregar-se massa els ulls.[2][3] En altres casos, pot resultar de l'esforç de fer força a causa del restrenyiment. A més, pot resultar com una complicació postoperatòria menor en cirurgies oculars.

Mentre que un hematoma sol aparèixer negre o blau sota la pell, una hemorràgia subconjuntival apareix inicialment de color vermell brillant sota la conjuntiva transparent. Més tard, l'hemorràgia es pot estendre i convertir-se en verda o groga, com un hematoma. En general, desapareix abans de dues setmanes.[4]

Encara que la seva aparença pot ser alarmant, en general, una hemorràgia subconjuntival és una trastorn indolor. No obstant això, pot associar-se a hipertensió arterial, trauma a l'ull o a una fractura de la base del crani si no hi ha un límit posterior de l'hemorràgia visible.

EtiologiaModifica

Sol ser de causa desconeguda encara que també pot haver-hi factors desencadenants tals com un atac de tos, esternuts, maniobres de Valsalva, tractaments amb antiagregants plaquetaris o anticoagulants, traumatismes oculars, crisis hipertensives que sempre han de ser descartades en aquesta entitat,[2] malalties poc freqüents com són les discràsies sanguínies (hemofília, drepanocitosi) i altres alteracions vasculars com angiomes, telangièctasis. També es presenta en casos de trastorns com la bulímia, quan el vòmit induït genera la ruptura de capil·lars molt delicats de l'ull.[3]

Quadre clínicModifica

Generalment no dona símptomes amb sensació de cos estrany. Desapareix progressivament en un temps variable que pot arribar a ser d'un mes. Normalment es reabsorbeix al cap de 8-10 dies.[5]

La conjuntiva manca d'ancoratge en l'escleròtica i és habitual que durant les hores posteriors a l'aparició d'una hemorràgia, aquesta segueixi estenent-se. Aquesta circumstància no ha de produir alarma.

Davant un hiposfagma cal prendre's la pressió arterial per descartar una descompensació amb xifres tensionals altes o una crisi hipertensiva. Si l'hiposfagma és reiterat, i sobretot si s'acompanya d'hemorràgies cutànies, han d'efectuar-se proves de coagulació.[6]

TractamentModifica

No en necessita, però cal revisar la pressió arterial.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. «Subconjunctival hemorrhage». PubMed Health on the National Institutes of Health website, 01-05-2011. [Consulta: 15 octubre 2012].
  2. 2,0 2,1 «Subconjunctival hemorrhage». Fit To Do website, 01-05-2011. Arxivat de l'original el 8 de març 2013. [Consulta: 15 octubre 2012].
  3. 3,0 3,1 «Subconjunctival hemorrhage». Disease.com, n.d.. Arxivat de l'original el 22 de gener 2013. [Consulta: 15 octubre 2012].
  4. Robert H. Grahamn. «Subconjunctival Hemorrhage». emedicine.com, febrer 2009. [Consulta: 23 novembre 2010].
  5. Robert H. Grahamn. «Subconjunctival Hemorrhage». emedicine.com, febrer 2009. [Consulta: 23 novembre 2010].
  6. ; Luorno J.; Noël L. P.«Isolated subconjunctival hemorrhages in nonaccidental trauma». ncbi.nlm.nih.gov. [Consulta: 23 novembre 2010].

Enllaços externsModifica