Història d'Unamon

La Història d'Unamon, també coneguda amb el nom de les Aventures d'Unamon, o simplement Unamon (Wenamun), és un text egipci escrit en hieràtic tardà. Es coneix aquest document per una còpia, incompleta, trobada el 1890 a Al-Hiba, Egipte. Comprat al Caire per l'egiptòleg rus Vladímir Golenísxev,[1] el papir es va dipositar més endavant en la col·lecció del Museu Puixkin, a Moscou, amb el títol de Papir Puixkin 120. Korostovtsev en publicà al 1960 el text hieràtic, i el text jeroglífic va ser-ne publicat per primera vegada el 1932 per Alan Gardiner.

Infotaula de llibreHistòria d'Unamon

Papir Puixkin 120, amb la història d'Unamon Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra literària i manuscrit Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
LlenguaLate Egyptian (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Creaciódècada del 1000 aC
Materialpapir Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Gènereconte Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióAntic Orient Pròxim Modifica el valor a Wikidata

TextModifica

El text se situa en l'any 5, probablement el cinquè any de «renaixement» del faraó Ramsès XI, el desè i últim rei de la dinastia XX -període que correspon a l'any 19 del seu regnat. Egberts (1991) suggerí la hipòtesi que es tractava del cinquè any de regnat d'Esmendes I, el primer rei de la dinastia XXI. Aquesta teoria suposa que el summe sacerdot Herihor va succeir a Piankhi (però amb l'ordre normalment invertit), i no va trobar gran entusiasme entre els egiptòlegs.

La història comença amb la presentació del personatge principal, Unamon, sacerdot d'Ammon a Karnak. El gran sacerdot Herihor li demana viatjar a Biblos, ciutat fenícia, per trobar fusta (probablement de cedre) per construir un nou vaixell sagrat per tal de transportar en processó Ammó. Després d'haver visitat Esmendes I, a Tanis, Unamon s'atura al port de Dor, governat pel príncep Tyeker Beder.

Unamon pateix un robatori durant aquesta curta pausa. De tornada a Biblos, Unamon es veu sorprès amb la recepció que se li ofereix. Després d'haver aconseguit audiència amb el rei Zakar-Baal, aquest es nega a rebre el lliurament de la fusta perduda. Ans al contrari, demana al sacerdot que pagui per obtenir notícies -una pràctica contrària a la tradició. Unamon llavors ha de demanar a Esmendes més or, un gest humiliant. Després d'un període d'espera aproximat d'un any a Biblos, Unamon intenta deixar Egipte, i es dirigeix a Alashiya (Xipre), on una multitud enfurismada vol matar-lo, abans de rebre la protecció de la reina Hatbi. La història s'atura aquí, tot i que Unamon intentaria la tornada a Egipte després de les seves aventures, probablement.

AnàlisiModifica

Durant molt de temps es va pensar que la Història d'Unamon descrivia una realitat històrica, probablement escrita per ell mateix, en què narrava les seves aventures. No obstant això, després de 1980, l'anàlisi del text i altres dades van mostrar que es tractava d'una ficció. Aquesta opinió és compartida per la majoria dels egiptòlegs que van estudiar aquest document.

L'anàlisi literària, realitzada per Egberts estudia l'estil, la ironia, la retòrica dels diàlegs, les imatges, la reflexió política, teològica i cultural.[2] Algunes característiques gramaticals particulars deixen traslluir també la naturalesa literària del text. Els estudis paleogràfics daten el document cap a la dinastia XXII,[3] i la presència d'alguns anacronismes semblen certificar el seu origen tardà.[4] No obstant això, el text sembla contenir elements històrics de gran interès per als historiadors dedicats a l'estudi de l'Imperi Nou d'Egipte i el Tercer període intermedi.

ReferènciesModifica

Fonts bibliogràfiquesModifica

  • CAMINOS, Ricardo Augusto, 1977: A Tale of Woe from a Hieratic Papyrus in the A. S. Pushkin Museum of Fine Arts. Ed. The Griffith Institute.
  • EGBERTS, Arno, 1991: The Chronology of The Report of Wenamun, a Journal of Egyptian Archæology nº 77, pp. 57-67.
  • HELCK, Hans Wolfgang (1914 - 1996), 1986: Wenamun. publicat al volum 6 de Lexikon der Ägyptologie, pp. 1215-1217, de Helck, Hans Wolfgang y Westendorf, Wolfhart. Ed. Otto Harrassowitz.
  • SASS, Benjamin, 2002: Wenamun and His Levant—1075 BC or 925 BC? a Ägypten und Levante, nº 12, pp. 247-255.

NotesModifica

  1. Caminos: op. cit., pág. 1.
  2. Egberts, op. cit., pàg. 495.
  3. Caminos: op. cit., pàg. 3; Helck: op. cit., pàg. 1215.
  4. Sass: op. cit.

Enllaços externsModifica