Històries de brètols

pel·lícula de 1967 dirigida per Jean Delannoy

Històries de brètols (títol original en francès: Le Soleil des voyous; en italià: Il più grande colpo del secolo) és una pel·lícula franco-italiana, dirigida per Jean Delannoy, estrenada el 1967. Ha estat doblada al català.[1]

Infotaula de pel·lículaHistòries de brètols
Le Soleil des voyous
Fitxa
DireccióJean Delannoy
Protagonistes
Director artísticRené Renoux
ProduccióRaymond Danon
GuióJean Delannoy
Alphonse Boudard,
adaptació de una novel·la de J.M. Flynn, The Acció Man
MúsicaFrancis Lai
Dissenyador de soJean Rieul
FotografiaWalter Wottitz Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeHenri Taverna
MaquillatgeLina Gallet, Yvonne Gasperina
ProductoraFida Cinematografica
Les Films Copernic
Maurice Jacquin Films
Vertrieb Film
Dades i xifres
País d'origenFrança
Itàlia
Estrena1967
Durada100 minuts
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Descripció
GènereAventures policíaques

IMDB: tt0061000 Filmaffinity: 850114 Allocine: 43592 Letterboxd: action-man Allmovie: v123520 TCM: 81121 Modifica el valor a Wikidata

Argument modifica

Vell truà retirat dels «negocis», Denis Ferrand, anomenat « El Fignoleur», deixa passar els dies, tranquil amb la seva esposa Marie-Jeanne en una ciutat de províncies on s'ignora tot del seu passat. És propietari d'un bar tranquil, el «Dòmino», administrat per l'encisadora Betty, i d'un hostal confortable, « La Cabana»...

Davant del bar es troba una agència del Crèdit Industrial del Nord i com a bon veí, Ferrand és testimoni de totes les anades i vingudes. Per desocupació i sobretot per nostàlgia, decideix preparar un atracament. El sexagenari s'ha fixat, que en una data fixa, una comitiva ve a buscar la paga dels obrers del centre nuclear de Farville. Mentre poleix les diverses etapes del seu hipotètic robatori, Ferrand rep la visita sobtada d'un antic amic, Jim Beckley. Conegut a Saïgon, aquest americà és ara acorralat per una banda de traficants. Denis matarà llavors dos pardals amb un tret: amagar Beckley a casa seva i aprofitar la seva ajuda per muntar el «cop». [2]

Repartiment modifica

Referències modifica

  1. esadir.cat. . esadir.cat. 
  2. «Le Soleil des voyous». The New York Times.