Historia de gentibus septentrionalibus

La Historia de gentibus septentrionalibus (llatí: Història dels pobles nòrdics) fou una obra monumental escrita per Olaus Magnus, arquebisbe d'Uppsala, sobre els països nòrdics. Imprès a Roma el 1555, és un estudi que durant molt de temps va ser la referència obligada a Europa sobre temes de Suècia, ja que en proporciona informació sobre costums, guerres, paisatges i història natural. La seva popularitat es va veure reforçada pels nombrosos esquemes i gravats de persones i els seus costums, la qual cosa cridava l'atenció a la resta d'Europa. Va ser traduïda a l'italià el 1565, a l'alemany el 1567, a l'anglès el 1658 i a l'holandès el 1665. Versions actualitzades de l'obra van ser publicades a Antwerpen (1558 i 1562), París (1561), Amsterdam (1586), Frankfurt (1618) i Leiden (1652). Encara avui és un valuós repertori d'informació curiosa sobre costums i folklore escandinau.

Infotaula de llibreHistoria de gentibus septentrionalibus
(la) Historiae de gentibus septentrionalibus modifica
Olaus Magnus Scandza.gif
modifica
Tipusobra escrita modifica
Fitxa
AutorOlaus Magnus modifica
Publicació1555 modifica
Subjecte representatCarta marina (en) Tradueix modifica

EdicionsModifica

Galeria d'imatgesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Historia de gentibus septentrionalibus