El hixkaryana o hishkariana és una llengua indígena de la família carib, parlat per una mica més de 500 hixkaryanes del riu Nhamundá, un afluent del riu Amazones al Brasil. És un dels pocs idiomes naturals coneguts que usa la seqüència de paraules d'Objecte Verb Subjecte, i podria haver estat el primer idioma d'aquesta mena descrit (per lingüista Desmond C. Derbyshire).[1][2][3]

Infotaula de llenguaHixkaryana
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius600 Modifica el valor a Wikidata (2000 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deEstat de l'Amazones i Pará Modifica el valor a Wikidata
EstatBrasil Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
Llengües carib
Llengües parukotoanes Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Nivell de vulnerabilitat2 vulnerable Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3hix Modifica el valor a Wikidata
Glottologhixk1239 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuehix Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1668 Modifica el valor a Wikidata
IETFhix Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages3219 Modifica el valor a Wikidata

A més, la seqüència de paraules en oracions subordinades és Subjecte Objecte Verb.[4] Com la majoria d'altres idiomes amb objectes que procedeix el verb, és postposicional.

Fonologia modifica

Hixkaryána té els fonemes consonants següents:

Labial Alveolar Postalveolar
or palatal
Velar Glotal
Nasal m n ɲ
Oclusiva p b t d ɟ k
Fricativa ɸ s ʃ h
Vibrant simple ɾ ɽˡ
Aproximant j w
  • /ɽˡ/ és una bategant simple retroflexa lateral.
  • L'ortografia s'usa com: /tʃ ɟ/ = <tx dy>; /ɸ ʃ/ = <f x>; /ɲ/ = <ny>; /ɽˡ/ = <ry>; /j/ = <y>.

Les vocals són /e/, /ɯ/, /u/, /ɔ/, i /æ/, escrit <e>, <ɨ>, <u>, <o>, i <a>.

Gramàtica modifica

A hixkaryána, els arguments s'indexa en el verb mitjançant prefixos de persona. Aquests prefixos formen un patró invers en el que l'argument més alt de la jerarquia 2o > 1o > 3o s'indexa en el verb. Si l'objecte d'un verb transitiu excedeix el subjeto segons aquesta jerarquia, el prefix O apropiat s'usa; si no, un prefix A se usa.

Prefixos A Prefixos O
1A /ɨ- 1O r(o)
2A m(ɨ)- 2O o(j)-/a(j)-
1+2A t(ɨ)- 1+2O k(ɨ)-
3A n(ɨ)-/j-

Verbs intransitivos prenen prefixos en la seva majoria similar als prefixos transitius més amunt. El número gramatical de l'argument s'indexa en el verb mitjançant sufixos portmanteau que combinen temps, aspecte, manera, i número.

En la majoria dels casos, el prefix de persona determina inequívocament quin dels arguments és el subjecte i quin l'objecte. Quan tant el subjecte com l'objecte estan en tercera persona, no obstant això, el prefix de persona no és adequat per a determinar completament la identitat dels arguments. En aquestes situacions, per tant la seqüència de paraules és crucial per a determinar les seves identitats. En l'exemple més a baix, "toto yonoye kamara" no es pot significar SVO "l'home va menjar el jaguar"; el significat OVS -- "el jaguar va menjar a l'home" -- és l'única cosa possible.

Hixkaryána té Objecte Verb Subjecte com a seqüència de paraules.

toto yonoye kamara
toto y- ono -ye kamara
persona 3SG- menjar -DIST.PAST.COMPL jaguar
"El jaguar comió al hombre."

No obstant això, els objectes indirectes segueixen els subjectes:

bɨryekomo yotahahono wosɨ tɨnyo wya
bɨryekomo y- otaha -ho -no wosɨ tɨnyo wya
nen 3SG- colpejar -CAUS -IMM.PAST dona el seu-marit per
"La dona fa que el seu marit colpegi al nen."

Referències modifica

  1. Robert M. W. Dixon, Aleksandra Eichenwald (Hrsg.): The Amazonian Languages. Cambridge University Press, Cambridge u. a. 1999, ISBN 0-521-57021-2.
  2. Desmond C. Derbyshire: Hixkaryana and Linguistic Typology (= Summer Institute of Linguistics Publications in Linguistics and Related Fields. 76). Summer Institute of Linguistics, Dallas TX 1985, ISBN 0-88312-082-8.
  3. Laurie Bauer, 2007, The Linguistics Student’s Handbook, Edinburgh
  4. «Copia archivada». Arxivat de l'original el 2007-02-21. [Consulta: 21 febrer 2007].

Bibliografia modifica

  • Aikhenvald, A. & Dixon, R. (Eds.). The Amazonian Languages. Oxford: Oxford University Press, 1999. 
  • Derbyshire, D.. Hixkaryana. Amsterdam: North-Holland Publishing, 1979. ISBN. 
  • Derbyshire, D.. Hixkaryana and Linguistic Typology. Dallas, TX: Summer Institute of Linguistics, 1985. 

Enllaços externs modifica