Hoel I
Hoel I o Hoël I de Bretanya fou comte de Nantes i duc de Bretanya del 960 al 981. Fill il·legítim d'Alan II de Bretanya Barbatorta i d'una dama noble anomenada Judit.[1] D'una esposa desconeguda Hoel va deixar dos fills coneguts: Judicael que fou comte de Nantes i pare de Budic i de Judit de Nantes; i Hoel.
| Nom original | (br) Hoel Iañ |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | segle X |
| Mort | 981 |
| Grup ètnic | Bretons |
| Activitat | |
| Ocupació | Aristòcrata |
| Altres | |
| Títol | Duc |
| Família | Q4312895  |
| Fills | Judicael de Nantes Hoel II de Bro-Gwened (en) |
| Pares | Alan II Barbitorte, Judith, concubine of Alan II (en) |
| Germans | Gerberga Naoned (en) , Drogó de Bretanya i Guerech de Bretanya |
 | |
A la mort d'Alan II de Bretanya el 952 el poder devia quedar repartit a Bretanya entre els comtes de Nantes i de Rennes; el 958 moria assassinat el fill d'Alan II, el jove duc Drogó de Bretanya. Folc II el Bo d'Anjou es va proclamar a Nantes, segons algunes fonts en nom propi i segons altres en nom d'Hoel I. En tot cas Folc II va morir el 959 o 960. La divisió de poder existent des de 952 es va consolidar doncs entre 965 i 972 el papa Joan XIII va dirigir un missatge als caps bretons « Juhel Berenguer i el seu fill Conan, així com a Hoel i al seu germà Guerech » .[2] Orscand de Vannes que controlava el comtat de Vannes donava suport al comte de Rennes.
Des del 975, Hoel I va entrar en conflicte amb el comte de Rennes Conan I de Bretanya, vassall de Tibau o Teobald I de Blois, que controlava el nord de Bretanya i es considerava com el seu sobirà. El 981 la guàrdia nantesa amb el suport de les tropes de Jofré I d’Anjou va enfrontar a les tropes de Rennes, sostinguda pel comte de Blois (Teobald I de Blois) i per Orscand de Vannes; la batalla es va lliurar a Conquereuil; Jofré I i Hoel I haurien derrotar a les forces de Conan i de Teobald I de Blois.[3]
En 981, a la mort del bisbe de Nantes Gautier I (possible fill d'Alan II Barbitorte), Hoel va fer elegir com a bisbe al seu germà Guerech que havia rebut una certa formació eclesiàstica, i el nou bisbe va anar a Tours per obtenir la seva consagració com arquebisbe d'aquesta ciutat. mentre Guerech marxava a Tours, un tal Galuron va assassinar a Hoel I, per ordre de Conan I. Guerech, assabentat del fet, abans de ser consagrat bisbe es va fer proclamar comte de Nantes, exercint després els dos càrrecs.
NotesModifica
- ↑ Crònica de Nantes Hi nompe progenitiex nobili matre, nomine Judith, exctiterant, antequam Alanus praefatus sororem Theobaldi comitis Blesensis in uxorem duceret
- ↑ « Les Papes et les Ducs de Bretagne», B.A Pocquet du Haut-Jussé : Capítol preliminar, pàg. 37
- ↑ De fet el resultat del combat fou incert: la Crònica de Nantes dona la victòria a Jofré i Hoel, mentre que la Crònica de Mont-Saint-Michel la dona a Teobald i Conan: Anno DCCCCLXXXI
BibliografiaModifica
- André Chédeville & Noël-Yves Tonnerre, La Bretagne féodale s. XIe-XIIIe. Éditions Ouest-France, Université Rennes (1987) ISBN 27-37300-14-2.
- Naissance de la Bretagne. Géographie historique et structures sociales de la Bretagne méridionale (Nantais et Vannetais) de la fin du s. VIIIe à la fin du s. XIIe, Noël-Yves Tonnerre Presses de l’Université d'Angers Angers (1994) ISBN 2903075589.
Enllaç externModifica
- Crònica de Nantes La vida del comte Hoel és principalment coneguda a través de la Crònica de Nantes compilada al segle XI i que en general és desfavorables als bretons i especialment als rennesos. Aquesta Crònica es pot llegir en línia a [Gallica, presentada i anotada per René Merlet].