Aquest article tracta sobre el comte de Nantes i duc de Bretanya del segle X. Si cerqueu el sobirà armoricà del segle VI, vegeu «Hoel I (rei)».

Hoel I o Hoël I de Bretanya fou comte de Nantes i duc de Bretanya del 960 al 981. Fill il·legítim d'Alan II de Bretanya Barbatorta i d'una dama noble anomenada Judit.[1] D'una esposa desconeguda Hoel va deixar dos fills coneguts: Judicael que fou comte de Nantes i pare de Budic i de Judit de Nantes; i Hoel.

Infotaula de personaHoel I
Nom original(br) Hoel Iañ modifica
Biografia
Naixementsegle X modifica
Mort981 modifica
Dades personals
Grup ètnicBretons modifica
Activitat
OcupacióAristòcrata modifica
Altres
TítolDuc modifica
FamíliaQ4312895 Tradueix modifica
FillsJudicael de Nantes
Hoel II de Bro-Gwened (en) Tradueix modifica
ParesAlan II Barbitorte modificaJudith, concubine of Alan II (en) Tradueix modifica
GermansGerberga Naoned (en) Tradueix, Drogó de Bretanya i Guerech de Bretanya modifica

A la mort d'Alan II de Bretanya el 952 el poder devia quedar repartit a Bretanya entre els comtes de Nantes i de Rennes; el 958 moria assassinat el fill d'Alan II, el jove duc Drogó de Bretanya. Folc II el Bo d'Anjou es va proclamar a Nantes, segons algunes fonts en nom propi i segons altres en nom d'Hoel I. En tot cas Folc II va morir el 959 o 960. La divisió de poder existent des de 952 es va consolidar doncs entre 965 i 972 el papa Joan XIII va dirigir un missatge als caps bretons « Juhel Berenguer i el seu fill Conan, així com a Hoel i al seu germà Guerech » .[2] Orscand de Vannes que controlava el comtat de Vannes donava suport al comte de Rennes.

Des del 975, Hoel I va entrar en conflicte amb el comte de Rennes Conan I de Bretanya, vassall de Tibau o Teobald I de Blois, que controlava el nord de Bretanya i es considerava com el seu sobirà. El 981 la guàrdia nantesa amb el suport de les tropes de Jofré I d’Anjou va enfrontar a les tropes de Rennes, sostinguda pel comte de Blois (Teobald I de Blois) i per Orscand de Vannes; la batalla es va lliurar a Conquereuil; Jofré I i Hoel I haurien derrotar a les forces de Conan i de Teobald I de Blois.[3]

En 981, a la mort del bisbe de Nantes Gautier I (possible fill d'Alan II Barbitorte), Hoel va fer elegir com a bisbe al seu germà Guerech que havia rebut una certa formació eclesiàstica, i el nou bisbe va anar a Tours per obtenir la seva consagració com arquebisbe d'aquesta ciutat. mentre Guerech marxava a Tours, un tal Galuron va assassinar a Hoel I, per ordre de Conan I. Guerech, assabentat del fet, abans de ser consagrat bisbe es va fer proclamar comte de Nantes, exercint després els dos càrrecs.

NotesModifica

  1. Crònica de Nantes Hi nompe progenitiex nobili matre, nomine Judith, exctiterant, antequam Alanus praefatus sororem Theobaldi comitis Blesensis in uxorem duceret
  2. « Les Papes et les Ducs de Bretagne», B.A Pocquet du Haut-Jussé : Capítol preliminar, pàg. 37
  3. De fet el resultat del combat fou incert: la Crònica de Nantes dona la victòria a Jofré i Hoel, mentre que la Crònica de Mont-Saint-Michel la dona a Teobald i Conan: Anno DCCCCLXXXI

BibliografiaModifica

  • André Chédeville & Noël-Yves Tonnerre, La Bretagne féodale s. XIe-XIIIe. Éditions Ouest-France, Université Rennes (1987) ISBN 27-37300-14-2.
  • Naissance de la Bretagne. Géographie historique et structures sociales de la Bretagne méridionale (Nantais et Vannetais) de la fin du s. VIIIe à la fin du s. XIIe, Noël-Yves Tonnerre Presses de l’Université d'Angers Angers (1994) ISBN 2903075589.

Enllaç externModifica

  • Crònica de Nantes La vida del comte Hoel és principalment coneguda a través de la Crònica de Nantes compilada al segle XI i que en general és desfavorables als bretons i especialment als rennesos. Aquesta Crònica es pot llegir en línia a [Gallica, presentada i anotada per René Merlet].