Hormona femenina
Les hormones femenines són les hormones que les dones sintetitzen als ovaris: estrogens als fol·licles de Graaf i al cos luti, i progesterona al cos luti; o bé a altres glàndules, com l'hipotàlam o la hipòfisi, però que estan directament relacionades amb el fet que l'humà que les produeix és una dona. Alguns exemples en són tots els progestàgens, les hormones que alliberen i les que inhibeixen la prolactina, l'oxitocina, l'hormona luteinitzant, etc.
Les hormones sexuals femenines (o hormones ovàriques) són les hormones que es produeixen als òrgans sexuals de les dones (els ovaris), és a dir els estrògens i la progesterona. Els homes també tenen hormones sexuals, masculines, que produeixen als testicles.
Els estrògens i la progesterona aporten a la dona les particularitats físiques i biològiques de la feminitat, mantenen els seus òrgans genitals, asseguren l'existència i bon funcionament dels cicles menstruals i dels d'embaràs, part i postpart.[1] Les hormones femenines també estimulen el sistema immunitari adaptatiu[2] i innat.[3]
Producció a diferents moments vitals modifica
Les dones ja produeixen hormones femenines abans de néixer, al si matern. És possible que els fetus femenins rebin hormones masculines de l'exterior, per exemple perquè la seva mare les havia pres per evitar un avortament espontani o perquè el fetus ja patia hiperplàstia drenal congènita. Sembla que això afecta el desenvolupament de les nenes, que ja de petites solen tenir un aspecte més aviat masculí[4] i de més grans, tot i que la majoria són heterosexuals, mostren un interés més gran en les relacions lesbianes que la resta de dones.[5] Les hormones femenines es produeixen en nivells baixos a la infància, i al final d'aquesta hi ha un augment sobtat de producció, que és el que fa que la nena entri a la pubertat. Llavors es produeixen una sèrie de canvis físics que fan que la nena entri a la fase adulta.[6] Les hormones femenines ovàriques, o produïdes als ovaris, se sintetitzen en una quantitat menor després de la menopausa.
Se sap que els canvis de nivells d'hormones femenines poden afectar els estats d'ànim de les dones[7] (vegeu Trastorn Disfòric Premenstrual i síndrome premenstrual, per exemple). Igualment, les emocions i els estats d'ànim poden afectar la producció d'hormones femenines. Per exemple, l'estrès disminueix la producció de progesterona[8] i d'estrògens.[9]
Conversió d'hormones masculines en femenines modifica
El cos de les dones no crea únicament hormones femenines sinó també una petita quantitat de masculines, que es generen a les glàndules suprarrenals. Tanmateix, l'aromatasa, un enzim que es troba al teixit adipós de les dones, s'encarrega de transformar aquestes hormones masculines en femenines, concretament en progesterona.[8]
Hormones femenines en homes modifica
És habitual i normal que un nounat, encara que sigui mascle, tingui hormones femenines de la seva mare. La seva biologia contempla aquesta possibilitat i està preparada per a això, de manera que els efectes de les hormones masculines del nen prevalen sobre els de les hormones femenines, encara que aquestes siguin presents en nivells elevats.[4] Com a màxim, pot donar-se el cas que el nounat presenti galactorrea, una secreció normal que desapareix per si mateixa en uns dies. En qualsevol cas, la presència d'hormones femenines disminueix de manera natural, sense necessitat de fer res, en uns dies o dues setmanes com a màxim.[10]
Alguns homes malalts de càncer de pròstata es tracten amb un medicament que es diu dietilestilbestrol (DONIS) i que està químicament relacionat amb les hormones femenines.
Referències modifica
- ↑ Guia bàsica d'educació afectivosexual, d'Esther Sánchez Raja, Maria Honrubia Pérez i María Dolores Chacón Sánchez. Edicions Universitat de Barcelona, 2007. ISBN 9788447531530 (català)
- ↑ Endocrine regulation of the mucosal immune system in the female reproductive tract, de CR Wira i altres. Editorial Elsevier, 2004. ISBN 0124915434. (anglès)
- ↑ Estrogen as an immunomodulator, article de TJ Lang publicat en 2004 a Clin Immunol, volum 113, pàgs. 224–230. (anglès)
- ↑ 4,0 4,1 Models de família, de Susan Golombok. Editorial Grao, 2006. ISBN 9788478274611 (català)
- ↑ Sexual orientation after prenatal exposure to exogenous estrogen, de A. Ehrhardt i altres autors de la Universitat de Colúmbia. Article publicat en 1985 a Archives of sexual behavior, volum 14, número 1, pàgs. 57-77, ISSN 0004-0002. (anglès)
- ↑ Psicologia Del Desenvolupament: Adolescència, Maduresa i Senectut de Carme Triadó i altres autors. Edicions Universitat de Barcelona, 2000. ISBN 9788483382011 (català)
- ↑ Hormones sexuals femenines i depressió Hospital Clínic de Barcelona, 2009. (català)
- ↑ 8,0 8,1 L'estrès, de Diego Redolar. Editorial UOC. ISBN 9788497889438 (català)
- ↑ Cos antic, entorn modern: el nostre cos està preparat per a la vida moderna?, de Francisco Javier Casado Merediz i altres autors. Edicions Universitat de Barcelona. ISBN 9788447534456 (català)
- ↑ Secreción anormal de los pezones Centre Mèdic de la Universitat de Maryland (UMMC), 13 de març de 2008 (castellà)