Obre el menú principal

L'Horta de Lleida és l'espai que envolta la ciutat homònima i que forma part del seu terme municipal. Així com la ciutat s'estructura en barris, l'Horta ho fa en partides.[1]

Infotaula de geografia físicaHorta de Lleida
Horta de lleida.jpg
Panoràmica de l'horta al seu sector Nord, amb La Seu Vella de Lleida al fons.
Tipus Element geogràfic
Ubicació
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaPonent
ComarcaSegrià
MunicipiLleida
Modifica les dades a Wikidata

És una àrea que abraça l'extensió de territori que es troba a uns cinc quilòmetres a la rodona de la ciutat de Lleida, envoltant-la. Aquesta zona ha estat tradicionalment de regadiu, i s’hi ha practicat sempre una agricultura molt intensificada.

L'Horta es caracteritza per ser un espai intensament aprofitat, amb una densitat de població òbviament més baixa que a la ciutat, però superior a la resta del Pla. A diferència d’altres zones a on es practica l’agricultura periurbana, no es dedica a l’horticultura, sinó que la fruita dolça és la que la caracteritza, encara que hi pugui haver altres conreus molt minoritaris.

És un espai regat per canals: El Canal de Pinyana i el Canal de Catalunya i Aragó amb les seves séquies abasteixen les terres situades al marge dret del Riu Segre, i el Canal d’Urgell amb les antigues séquies de Fontanet i Torres, juntament amb altres més modernes com la de La Femosa ho fan l'esquerre.[2]

Hàbitat característic[3]Modifica

Els habitatges típics de l’horta són les Torres: Un tipus de construcció rústica feta fins a mitjans del Segle XX amb materials que es trobaven a la zona (tova, palla, canyes de riu ...); i posteriorment amb materials moderns.

D'origen romà i d'història molt antiga, sorgiren de la necessitat de protecció que tenien els repobladors després de l'expulsió dels àrabs. Així, el mot Torre aplicat a aquest tipus d'habitatge prové efectivament de les torres de defensa bastides per protegir el territori, al voltant de les quals es desenvolupaven activitats agràries. El pas del temps i la pacificació de la zona motivaren a poc a poc l'evolució cap a una construcció menys defensiva i més funcional. Actualment, aquests habitatges inclouen tant les dependències domèstiques com magatzems, corralines, estables, graners o altres elements necessaris per a l'activitat agrícola o ramadera.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica