Obre el menú principal
Inscripció celtibèrica en un símbol d'hospitalitat de període republicà

Hospitium era la denominació que els romans van donar, a la península ibèrica, a una institució celtibèrica derivada de l'obligació d'oferir hospitalitat als extrangers, els quals no només havien de ser rebuts amistosament, sinó que també aportava prestigi a l'hoste, provocant la competició per allotjar als extrangers. Pertanyia al mateix entorn institucional que la devotio i al cliens.[1]

Diodor de Sicília[2] situa la hospitalitat com una característica excel·lent entre els costums dels celtibers:

« Els celtibers són cruels amb els seus enemics i adversaris, però amb els estrangers es comporten dolçament i amablement.

Tots imploren que s'avinguin a hostatjar-se a les seves cases i rivalitzen entre ells per la hospitalitat. Aquells a qui presten servei gaudeixen de gran predicament i són anomenats estimats dels déus.

»

ReferènciesModifica

  1. Manuel Ramírez, Clientela, hospitium y devotio
  2. Bibliotheca Historica, V, 33