Hucbert (nascut vers 820 - † 864 o 866) fou un noble franc, fill de Bosó l'Antic (o Bosó el Vell) el primer Bosònida. Sa germana era Teutberga casada amb Lotari II de Lotaríngia, fill de Lotari I de la França Mitjana.

Infotaula de personaHucbert
Biografia
Naixement820 (Gregorià) modifica
valor desconegut modifica
Mort864 (Gregorià) modifica (43/44 anys)
Orbe modifica
Abat
modifica
Activitat
OcupacióReligiós modifica
Orde religiósOrde de sant Benet modifica
Altres
TítolDuc modifica
FamíliaBosònides modifica
FillsTeobald d'Arle modifica
PareBosó l'Antic modifica
GermansBosó i Teutberga modifica

BiografiaModifica

Als annals de Saint-Bertin vers l'any 855, s'explica que Lluís el Germànic va cedir l'Helvètia a Lotari II que era el seu nebot i quan aquest es va casar amb Teutberga el país aportat per LLuís fou donat al germà d'aquesta. Llavors Hucbert fou duc de la Borgonya Transjurana i tanmateix abat laic de Saint-Maurice a Valais després d'haver arrabassat a Aimó dels ingressos d'aquest establiment.[1]

El papa Benet III es va queixar de l'espoliació d'Aimó en una carta que va dirigir als bisbes del regne de Carles el Calb (la França Occidental) el 856: Va tirar en cara a Hucbert d'haver espoliat la diòcesi de Sion en l'arrabassar a Aimó aquesta abadia de la qual havia expulsar els canonges per omplir-la de dones perdudes i de gossos de cacera.[2]

Mentrestant Lotari no estava satisfet amb Teutberga i la va repudiar el 857 en benefici de la seva amant Gualdrada; llavors va voler expulsar el seu cunyat del govern ducal que li havia confiat. Hucbert va agafar les armes per defensar els seus drets i l'honor de la seva germana. Va derrotar successivament a tres exèrcits diferents enviats contra ell,[3] i aquest va fer algunes incursions a la Lotaríngia. No podent desfer-se d'un enemic poderós, Lotari es va entendre amb el seu germà Lluís II el Jove, rei d'Itàlia i emperador, al que va cedir l'Helvècia 859. Els annals de Saint-Bertin precisen « que li va cedir els bisbats i comtats de Ginebra, de Lausana i de Sion, amb els monestirs que en depenien».[2] En contrapartida Lluís va enviar un exèrcit contra Hucbert manat per Conrad, comte de Paris, que fou nomenat duc de Borgonya Transjurana.

Hucbert no fou massa inquietat. El 863 s'assenyala que encara prenia per la força l'abadia de Lobbe (Lobbes) i expulsava el seu abat.[4]

Finalment Hucbert va morir en la lluita el 864 o 866[5] en una batalla prop d'Orbe. Conrad, que vers el 864 havia perdut els seus feus a França, va quedar llavors com a duc indiscutible de la Borgonya Transjurana i abat laic de Saint Maurice a Valais.

Núpcies i descendentsModifica

El nom de la seva dona no és conegut. Fou el pare de:

  • Teobald d'Arle (?-?) casat amb Berta (filla il·legítima de Lotari II).

NotesModifica

  1. Pierre Joseph de Rivaz, Éclaircissements sur le martyre de la légion thébéenne, et sur l'époque de ... – Paris, 1779 - pàgines 75,76 a: Google Llibres
  2. 2,0 2,1 Pierre Joseph de Rivaz, Éclaircissements sur le martyre de la légion thébéenne, et sur l'époque de ..., París, 1779, pàgines 75,76 a: Google Llibres
  3. Médieval Lands: Les Annalium Laubacensium indiquen que Lotari II va conduir el seu exèrcit a Borgonya el 858 contra "Hucbertum cognatum suum"
  4. Médieval Lands citant la Gesta Abbatum Gemblacensium que diu que "Hubertus dux, frater reginæ Tietbergæ" va expulsar l'abat Hartpert i va envair l'abadia de Lobbe el 863.
  5. la data del 864 la dona Mémoires de lʹAcadémie des sciences Impériales, des arts et belles-lettres de Dijon 1862 pàg. 5; la del 866 la dóna fmg.ac on diu que va morir a la batalla d'Orbe el 866 citant com a font al Annales Mettenses que diuen "Hucbertus…a Conrado comite occisus est juxta castrum…Orba"