Obre el menú principal

Hug VIII de Lusignan o Hug III de La Marca, dit el Vell (c.1108 – 1165 o 1171) fou comte de Lusignan, Couhé, i Château-Larcher i comte de La Marca. Era fill d'Hug VII de Lusignan i de Saracena de Lezay. Morí després de la batalla d'Harenc, en la lluita per Terra Santa.

Infotaula de personaHug VIII de Lusignan
Nom original (fr) Hugues VIII de Lusignan
Biografia
Naixement 1106 (Gregorià)
Poitou
Mort 1173 (Gregorià) (66/67 anys)
Terra Santa
Activitat
Ocupació Aristòcrata
Altres
Títol Comte
Família Lusignan
Cònjuge Bourgogne de Rancon Tradueix
Fills Amalric II de Lusignan
Guiu de Lusignan
Hugues de Lusignan
Geoffroy Ier de Lusignan
Guillaume de Lusignan Tradueix
Pare Hug VII de Lusignan

Escut d'armes Hug VIII de Lusignan
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

BibliografiaModifica

Des del 1115 el nom d'Hug VIII apareix signant documents juntament al del seu pare, cos que fa pensar que ben aviat l'associà als assumptes de govern. El pare morí vers el 1151, poc després de tornar de terra Santa, on havia anat com a croat en compliment d'una prometença, llavors Hug VIII el succeí en els seus títols com a primogènit que era.[1]

Segons Guillem de Tir, el 1163, marxà de pelegrí amb Godofreu Martell, germà del comte Guillem VI d'Angulema, i s'uniren a les tropes que defensaven el Comtat de Trípoli de l'atac de Nur-ad-Din Mahmud. L'any següent s'uní a Ramon III de Trípoli, Bohemond III d'Antioquia, Joscelí III d'Edessa, Toros II d'Armènia i Constantí Kalamanos, governador bizantí de Cilícia per alliberar el setge d'Harenc, però Nur-ad-Din fingí una retirada i, amb aquest parany, aconseguí fer molts captius, entre ells Hug. Els captius foren traslladats a Alep.[2] Mentre que Bohemond el 1165 i Ramon el 1173, foren alliberats, no se'n va saber res d'Hug, per la qual cosa l'historiador Edbury dedueix que morí durant el captiveri. Es creu que podria ser el 1173, data en què el seu fill n'assumí els títols.[3]

Matrimoni i descendènciaModifica

Es casà el 1140 o el 1141 amb Bourgogne o Burgúndia de Rancon, senyora de Fontenay,[4] filla de Geoffroy de Rancon, senyor de Taillebourg i de Fossefie, senyora de Moncontour.

Els seus fills van ser:

  • Hug, senyor de Lusignan el 1164 (c. 1141–1169),[4] casat amb Orengarde N, que deixà dos nens a la seva mort el 1169:
  • Robert de Lusignan, mort en la infantesa, c. 1150
  • Jofré I de Lusignan ,[4] senyor de Moncontour i senyor de Soubise, senyor de Vouvent i de Mervent pel seu primer matrimoni, comte de Jaffa i Ascaló el 28 de juliol del 1191 (renuncià a aquest títol al retorn de Terra Santa el 1193). Es casà primer amb Eustache de Chabot, senyora de Vouvent i de Mervent (morta després del 1200), i en segones noces amb Humberge de Limoges, filla d'Aimar VI, vescomte de Llemotges and wife Sarra de Cornouailles, and had one son by each marriage:
 
Segell de Jofré II de Lusignan, emprat el 1225
    • Jofré II de Lusignan, senyor de Vouvent, de Mevent i de Montcontour, casat el 1223 amb Clémence de Chattellerault, sense descendència.[4]
    • Guillem de Lusignan, casat c. 1226 amb Margarida de Mauléon, amb qui tingué una filla:
      • Valence de Lusignan, casada amb Hug III de Parthenay
  • Pere de Lusignan , que estigué a Terra Santa i probablement fou sacerdot.
  • Amalric II de Lusignan, (c. 1145 – 1205). Succeí el seu germà menor Guiu com a governant de Xipre; després fou coronat rei de Xipre i finalment també fou rei de Jerusalem.[4]
  • Guiu de Lusignan, (? – 1194). Fou regent i després rei de Jerusalem; després de la pèrdua de Jerusalem fou senyor de Xipre.[4]
  • Guillem de Lusignan o de Valence, promès de Beatriu de Courtenay, filla de Joscelí III d'Edessa, peò sembla que el matrimoni no se celebrà.

ReferènciesModifica

  1. Monsabert, 1936, p. 332-334.
  2. Guillem de Tir, Historia rerum in partibus transmarinis gestarum, llibre XIX, capítol IX
  3. Babcok; Krey, 1943, p. 875.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 Painter, 1955, p. 376.

BibliografiaModifica