Hug VII de Lusignan
Hug VII de Lusignan, dit el Bru, (c. 1065 – 1151) fou senyor de Lusignan, fill d'Hug VI de Lusignan i d'Ildegarda de Thouars. Acompanyà Lluís VII de França a la Segona Croada el 1147.
| Nom original | (fr) Hugues VII de Lusignan  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1065 |
| Mort | 1151 (85/86 anys) |
| Altres | |
| Títol | Senyor de Lusignan |
| Família | Lusignan |
| Cònjuge | Sarasine de Lezay (en)  |
| Fills | Hug VIII de Lusignan |
| Pares | Hug VI de Lusignan i Hildegarde|Aléarde de Thouars (en) |
.svg) | |
Biografia modifica
Hug era el fill primogènit d'Hug VI de Lusignan i d'Ildegarda de Thouars. Abans que el seu pare marxés a lluitar contra els sarrains a la península Ibèrica l'any 1087, li feu donació d'unes terres, fet que consta en les Chartes de l'abbaye de Nouaillé de 678 à 1200.[1] Heretà el títol de senyor de Lusignan l'any 1110, a la mort del seu pare.[2]
Hug renuncià a unes terres a favor del monestir de Sant Maixent, segons consta en el document núm.197 d'aquesta abadia.[3] Vers el 1120 feu una donació a l'església de Sant Ciprià de Poitiers.[4] Participà en la defensa del castell de Montignac-Charente que era assetjat pel comte d'Angulema.[5] El 1143 renuncià als drets adquirits sobre l'església de Sant Hilari el Gran de Poitiers.[6] El 1144 fou perdonat pels danys efectuats contra l'església de Sant Pere de La Celle, i per evitar ser excomunicat feu penitència i els seus fills van fer jurament sobre la tomba de la mare que la penitència seria complida.[7]
Entre el 1147 i el 1149 estigué a Terra Santa combatent en l'exèrcit de Lluís VII de França.[8] Morí a França vers el 1151.
Matrimoni i descendència modifica
Es casà amb Sarrasina de Lezay (? –† 1144), que era vídua probablement del comte de Sanseverino, i fou el pare de:
- Hug VIII de Lusignan (1106 – † 1172)
- Guillem, que es casà amb Denise senyora d'Angle
- Rorgon
- Simon, senyor de Lezay
- Galeran
- Aénor, casada amb Geoffroy IV, vescomte de Thouars
Referències modifica
- ↑ Monsabert, 1936, p. 248-250.
- ↑ Machegay i Mabille, 1885, p. 424.
- ↑ Machegay i Mabille, 1885, p. 306-307.
- ↑ S.A.H.P., 1874, p. 302.
- ↑ Castagne, 1853, p. cap.35.
- ↑ «Poitou Central». Foundation for Medieval Lands.
- ↑ Sidney, 1957, p. 39.
- ↑ Suger, 1887, p. 159.
Bibliografia modifica
- castagne, Eusèbe. Biblioteca Puteana. Historia Pontificum et Comitum Engolismensis, Cap. XXXV. De promotione Gerardi in Episcopum, 1853.
- Marchegay, Paul; Mabille, Emille. Chroniques des églises d'Anjou, 1885.
- Monsabert, P. Chartes de l'abbaye de Nouaillé de 678 à 1200. Société des Archives historiques du Poitou, 1936.
- S.A.H.P., Société des archives historiques du Poitou. Cartulaire de l'abbaye de Saint-Cyprien de Poitiers : [931-1155]. Oudin, 1874.
- Painter, Sidney «The Lords of Lusignan in the Eleventh and Twelfth Centuries». Speculum, 32, 1, 1957. Arxivat de l'original el 2016-03-08 [Consulta: 8 març 2019].
- Suger. Vie de Louis le Gros. Éditeur scientifique, 1887.