Obre el menú principal
Per a altres significats, vegeu «Sant Hug».

Hug de Bonnevaux (Delfinat, ca. 1120 - Abadia de Bonnevaux, Delfinat, 1194) fou un monjo cistercenc, abat de Bonnevaux. És venerat com a sant per l'Església catòlica.

Infotaula de personasant Hug de Bonnevaux
Bonnevaux-abbaye-peinture-1750-gm.jpg
Abadia de Bonnevaux, en 1750, abans de la seva destrucció
Nom original (fr) Hugues de Bonnevaux
Biografia
Naixement Hugues
ca. 1120
Delfinat (Roine-Alps, França)
Mort 1194
Abadia de Bonnevaux (Villeneuve-de-Marc, Isera, Roine-Alps)
  Abat 

Activitat
Ocupació Monjo
Orde religiós Orde del Cister
abat
Celebració Església Catòlica Romana
Beatificació Venerat des de la seva mort
Canonització Culte confirmat en 1907 , Roma nomenat per Pius X
Festivitat 1 d'abril
Esdeveniment significatiu Abat de Léoncel i Bonnevaux
Iconografia Amb hàbit cistercenc
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Era nebot del bisbe Hug de Grenoble. Va renunciar a la seva fortuna i, contra la voluntat de la seva família, es féu monjo cistercenc a l'abadia de Mezières; en una carta, Bernat de Claravall el lloa quan encara hi és novici. Per evitar la temptació de tornar al món, es va lliurar a penitències tan severes que emmalaltí i perdé la memòria; Bernat de Claravall el va fer enviar a la infermeria i l'amonestà perquè en el futur minvés les mortificacions.

Ja sanat, en 1161 fou nomenat abat de Léoncel (Droma) i en 1169, abat de Bonnevaux, abadia cistercenca a Villeneuve-de-Marc (Isera, Roine-Alps). L'abadia va gaudir d'un període brillant, tant en l'aspecte espiritual, com el material i el cultural. Es deia que era capaç de llegir el pensament i tenia un sentit especial per descobrir les temptacions dels seus monjos; també se'n conserven tradicions de prediccions i exorcismes que va fer.

A Venècia, en 1177, va fer de mitjancer en el conflicte entre el papa Alexandre III i l'emperador Frederic Barbarroja, aconseguint establir-hi la pau. Hug morí en 1194 a la seva abadia.

Venerat des de la seva mort, el seu culte fou aprovat en 1907.

BibliografiaModifica

  • Acta Sanctorum, vol. I,
  • G. Müller, "Hug von Bonnevaux", Cistercienser-Chronik, vol. XI, (1899)