Humà de Swanscombe
Swanscombe occipital 01.jpg
 | |
| Tipus | hominí fòssil i crani  |
|---|---|
| Data de descobriment | 29 juny 1935, 15 març 1936 i 30 juliol 1955 |
| Coordenades | 51° 26′ 40″ N, 0° 17′ 54″ E / 51.44458°N,0.29844°E |
.svg){kind=icon}
L'humà de Swanscombe, homínid de Swanscombe o crani de Swanscombe (en anglés, Swanscombe skull) és el nom de tres fragments relacionats d'un crani fòssil del plistocè mitjà.[1][2]
Descobriment, datació i taxonomia modifica
El descobridor del crani de Swanscombe fou el metge i paleontòleg aficionat britànic Marston (1889-1971), que buscava fòssils al poble de Swanscombe al comtat de Kent (Anglaterra) al 1933, a la gravera de Barnfield.[3]
La gravera de Barnfield es coneixia des de feia dècades per les eines de pedra trobades, d'època acheuliana i pels fòssils d'animals del plistocè mitjà. El 29 de juny de 1935, Marston hi trobà el primer fragment d'os que identificà com l'os occipital d'un humà antic per les característiques anatòmiques. Un any després, al març de 1936, Marston hi descobrí l'os parietal esquerre ben preservat, que pertanyia al mateix crani.[4][5][3] La cerca realitzada pel Reial Institut Antropològic per obtenir més fragments del crani inicialment no reeixí. El juliol del 1955, finalment, s'hi trobà un tercer fragment del crani, l'os parietal dret, però pitjor conservat.
Segons una publicació de 1999, podria ser que la posició estratigràfica de les troballes s'equipare amb l'interglacial Mindel-Riss, que els autors consideraven que tenia 400.000 anys d'antiguitat. Per tant, seria tan antic com l'anomenat humà de Tautavel de la cova d'Aragó d'Occitània, sota l'estat francés. Els fòssils d'homínids d'aquesta època ara es classifiquen principalment com Homo heidelbergensis i es consideren parents propers dels avantpassats immediats de l'humà neandertal.
Descripció modifica
Els tres fragments permeteren una reconstrucció precisa de la part posterior del cap, de la qual es pogué derivar un volum intracraneal de 1.300 centímetres cúbics (com a referència, cal dir que l'Homo sapiens ronda els 1.500 cm3);[8] algunes característiques suggereixen una proximitat a la línia ancestral neandertal.[6] A causa de les relativament petites insercions de fibra muscular, es creia que podien ser les restes d'una dona.
En els anys posteriors a la troballa, el crani de Swanscombe fou considerat el tercer fòssil homínid més antic descobert a Europa després de l'humà de Piltdown, que fou exposat per primera vegada com una falsificació a la dècada de 1950, i la mandíbula inferior de Mauer.[7] Al crani de Swanscombe se li atribuí inicialment una edat de 200.000, més tard 300.000 anys.[7] Alvan Marston calculava que el crani de Steinheim descrit per primera volta al 1933 tenia aproximadament la mateixa edat que Swanscombe en tan sols 175.000 anys. Hui dia, el crani de Swanscombe es considera, després de la troballa de Boxgrove, de 500.000 anys d'antiguitat, el segon fòssil d'homínid més antic de Gran Bretanya.[8]
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ Dines, H. G. «A General Account of the 100-ft Terrace Gravels of the Barnfield Pet» (en anglés). Journal of the Royal Anthropological Institute, 68, 1938, pàgs. 21-27. ISSN: 1467-9655.
- ↑ «Interpretation: The Swanscombe Skull». Swanscombe Heritage Park. [Consulta: 30 març 2015].
- ↑ 3,0 3,1 Marston, Alvan T. «The Swanscombe Skull» (en anglès). The Journal of the Royal Anthropological Institute of Great Britain and Ireland, 67, juliol-desembre, 1937, pàg. 339–406. DOI: 10.2307/2844145. JSTOR: i331071 [Consulta: l'1 desembre 2018].
- ↑ Marston, Alvan T. «Preliminary Note on a New Fossil Human Skull from Swanscombe, Kent» (en anglés). Nature, 19-10-1935, pàg. 637. ISSN: 0028-0836.
- ↑ Marston, Alvan T. «Preliminary Note on a New Fossil Human Skull from Swanscombe, Kent» (en anglés). Nature, 138, 1936, pàg. 200–201. DOI: 10.1038/138200a0. ISSN: 0028-0836.
- ↑ Hublin, Jean-Jacques «The origin of Neandertals» (en anglés). PNAS, 106, 38, 2009, pàg. 16022–16027. DOI: 10.1073/pnas.0904119106.
- ↑ 7,0 7,1 Marston, Alvan T. «The relative ages of the Swanscombe and Piltdown skulls, with special reference to the results of the fluorine estimation test» (en anglés). British Dental Journal, 88, 11, 1950, pàg. 292–299. PMID: 15414269.
- ↑ Gamble, Clive «Time for Boxgrove man» (en anglés). Nature, 369, 26-05-1994, pàg. 275-276. DOI: 10.1038/369275a0. ISSN: 0028-0836.
Bibliografia modifica
- Skinner, Matthew M.; Wood «The evolution of modern human life history – a paleontological perspective». A: The Evolution of Modern Human Life History (en anglès). Santa Fe: School of American Research Press, 2006. ISBN 978-1-930618-72-5.
