Iàmides

Els iàmides (grec antic: Ἰαμίδαι) foren una família o genos d'endevins originària d'Olímpia, a l'antiga Grècia. Es deia que descendien d'Íam, un heroi d'Olímpia. Un altre dels primers membres mítics d'aquesta família era Eumantis (Εύμαντις 'el bon endeví').

Iàmides

Tipus	art endevinatòria família casa noble
Dades
Nacionalitat	Elis

Íam era fill d'Apol·lo i net de Posidó i s'havia instal·lat a Olímpia o el seu pare li va atorgar el do de la profecia, o, tal com ho diu Píndar, "escoltava la veu que no coneix cap engany". Íam va esperar que arribés Hèracles a Olímpia per fundar els Jocs Olímpics, i va romandre a la ciutat fent prediccions oraculars.

Els iàmides, a l'oracle d'Olímpia, es transmetien els càrrecs de sacerdot de Zeus i el d'oracle per via hereditària. Les consultes es realitzaven al gran altar de Zeus, mitjançant l'observació de les entranyes dels animals sacrificats o també per l'empiromància, la predicció a través de l'observació del foc mentre cremaven les víctimes. Píndar, que dedica la VI de les seves odes Olímpiques a Agèsies membre dels iàmides, pel seu triomf en la competició del carro amb mules l'any 468 aC, i que va morir a Siracusa dos anys després assassinat en una revolta, parla de les tècniques endevinatòries que utilitzaven ell i la seva família. Diu que miraven les ofrenes quan s'estaven cremant i temptejaven els designis de Zeus per si tenia algun oracle sobre els homes que s'esforcen dins dels seus cors per aconseguir recompensa per les seves virtuts i descans després de les fatigues. Un escoliasta afegeix que també treien presagis de les pells dels animals sacrificats, que examinaven i dissecaven seguint un procediment especial.

Però els iàmides van ser més coneguts com a profetes que exercien lliurement la seva professió. Els primers iàmides van ser Eumantis, Teocle, Tisis, Epèbol i Manticle. Posteriorment la família es va dispersar en diverses branques i els seus membres es van instal·lar en llocs diferents. A Olímpia hi va haver membres de la família fins al segle ii dC. A l'Arcàdia van ser coneguts Enees, Trasibul i Agèsies. A Esparta hi va haver Tisamen, Agèloc, Àgies i Sicaris. A Messènia Tèocle, Manticle i Epèbol. A Siracusa, Agèsies, i a la Magna Grècia, Càl·lies.