I Congrés d'Història del País Valencià

El I Congrés d'Història del País Valencià se celebrà del 14 al 18 d'abril de 1971,[1] organitzat pels departaments d'història de les Facultats de Filosofia i Lletres, Dret, Medicina i Ciències Econòmiques de la Universitat de València, i fou una de les principals apostes cíviques anteriors a la transició democràtica espanyola, ja que hom pretenia posar en marxa un procés de reflexió acadèmica que ocupés el buit polític nacionalista.

Infotaula d'esdevenimentI Congrés d'Història del País Valencià
Tipusconferència acadèmica Modifica el valor a Wikidata
Data14 Modifica el valor a Wikidata –  18 abril 1971 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióUniversitat de València Modifica el valor a Wikidata

El president de la comissió organitzadora fou Julià San Valero Aparisi i com a vocals, Miquel Tarradell, Joan Reglà i Campistol, Vicenç Rosselló i Ernest Lluch. El secretari general del Congrés fou Emili Giralt i Raventós, i hi participaren activament gent vinculada al Partit Socialista Valencià com Alfons Cucó o Sebastià Garcia Martínez. Hi participaren al voltant de 700 congressistes, entre ells Lluís Vicent Aracil, Màrius Garcia Bonafé, Empar Álvarez, Ricard Pérez Casado, Josep Vicent Marquès i González i Josep Lluís Blasco i Estellés.

En aquesta ocasió es va jugar una adaptació teatral escrita per Maria Aurèlia Capmany del Tirant lo Blanc per la companyia «La Cazuela» d'Alcoi.[2]

ReferènciesModifica