Alfons Cucó i Giner

historiador espanyol
(S'ha redirigit des de: Alfons Cucó)

Alfons Cucó i Giner (València, 19 de juliol de 1941 - València, 26 d'octubre de 2002) fou historiador i polític valencià.[1]

Infotaula de personaAlfons Cucó i Giner
Nom original(es) Alfons Cucó Giner modifica
Biografia
Naixement19 juliol 1941 modifica
València modifica
Mort26 octubre 2002 modifica (61 anys)
Madrid modifica
Representant de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa
21 abril 1986 – 1r juny 1996
Substitut de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa
7 maig 1984 – 1r abril 1986
Escudo del Senado de España.svg Senador al Senat espanyol
1r març 1979 – 9 gener 1996
Circumscripció electoral: València
modifica
Dades personals
FormacióUniversitat de València modifica
Activitat
OcupacióHistoriador
OcupadorUniversitat de València modifica
PartitPSPV
PSPV-PSOE
Membre de
Família
GermansJosepa Cucó i Giner modifica
Premis
Signatura
Signatura Alfons Cucó.png modifica

El 1960 va ser cap de les joventuts de Lo Rat Penat. Fou professor de la Universitat de València el 1967, on es doctorà en Filosofia i Lletres el 1970. Quan el 1996 deixà la política va ser catedràtic d'Història Contemporània a la Universitat de València i senador per València entre 1979 i 1996. El 1971 fou un dels organitzadors del Primer Congrés d'Història del País Valencià.

PolíticaModifica

Alfons Cucó fou un dels fundadors del Partit Socialista Valencià el 1962, i del seu successor, el Partit Socialista del País Valencià el 1974, i durant l'escissió que, abans de les eleccions del 1977 va protagonitzar un sector del partit (que s'anomenà Unitat Socialista del País Valencià) per coalitzar-se amb el Partit Socialista Popular que encapçalava a Madrid Enrique Tierno Galván i al País Valencià Manuel Sánchez Ayuso, va respectar els pactes amb el Moviment Comunista del País Valencià i el Partit Carlí del País Valencià i es presentà en la candidatura anomenada Bloc d'Esquerres per l'Autonomia i el Socialisme. Després d'uns resultats minsos, va formar part del sector del PSPV que s'integrà al PSOE.

Per a les eleccions generals espanyoles de 1979 el PSPV es fusiona amb el PSOE, i Alfons Cucó es presenta al Senat. Va ser el senador amb més vots, perquè a més dels propis del PSOE, els sectors més nacionalistes varen proposar votar un candidat del PSPV-PSOE (el mateix Cucó), un del PCE-PCPV, Francesc Codonyer i un altre del Bloc d'Esquerres, Josep Vicent Marquès i González. Va obtenir la reelecció en les cinc primeres legislatures, és a dir, des del 1979 fins al 1996, quan trenca amb el PSOE.[2][3]

Alfons Cucó es va integrar en la Plataforma Cívica Valencians pel Canvi, que el 2000 es presentà a les eleccions a les llistes del Bloc Nacionalista Valencià, i que més tard es consolidà com a espai de reflexió. Morí als 61 anys d'un càncer.

L'11 d'abril del 2003 es va presentar la "Càtedra Alfons Cucó de Reflexió Política Europea".

ObraModifica

  • 1960: Lluernes tan sols (poesia)
  • 1965: Aspectes de la política valenciana en el segle XIX
  • 1967: El Congreso Sociológico Valenciano de 1883
  • 1969: Sobre el radicalismo valenciano
  • 1971: El valencianisme polític, 1874-1936. Catarroja: Afers. ISBN 84-86574-73-0
  • 1975: Republicans i camperols revoltats (Premi Joan Fuster d'assaig, 1974)
  • 1979: Sobre la ideologia blasquista
  • 1989: País i Estat: la qüestió valenciana
  • 1992: El pensament valencianista (1868-1939). Antologia (amb Ricard Blasco). Barcelona: La Magrana.
  • 1995: El valor de la nació
  • 1997: Llengua i política, cultura i nació
  • 1998: Els confins d'Europa. Nacionalisme, geopolítica i drets humans de la Mediterrània oriental
  • 1999: Nacionalismo y poder político: el escenario soviético
  • 2002: Roig i blau: la transició democràtica valenciana. València: Tàndem.

ReferènciesModifica

  1. «Alfons Cucó i Giner». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Viadel, Francesc. No mos fareu catalans. Barcelona: L'esfera dels llibres, 2006. ISBN 84-9734-402-2. 
  3. Fitxa del Senat

Enllaços externsModifica


Premis i fites
Precedit per:
Josep Vicent Marquès i González
País perplex
Premi Joan Fuster d'assaig
1974
Succeït per:
Ernest Lluch i Martín
La via valenciana