I tre volti
I tre volti és una pel·lícula col·lectiva de comèdia italiana del 1965 dirigida per Michelangelo Antonioni, Mauro Bolognini i Franco Indovina.[1][2][3]
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Michelangelo Antonioni, Mauro Bolognini i Franco Indovina  |
| Protagonistes | |
| Producció | Dino De Laurentiis |
| Guió | Franco Indovina, Rodolfo Sonego, Alberto Sordi, Tullio Pinelli, Michelangelo Antonioni i Clive Exton |
| Música | Piero Piccioni |
| Fotografia | Carlo Di Palma i Otello Martelli |
| Muntatge | Eraldo Da Roma |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Itàlia |
| Estrena | 1965 |
| Durada | 115 min |
| Idioma original | italià |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | comèdia i drama |
     
| |
Argument
modificaPrimer Episodi: "Il provino"
modifica- Direcció: Michelangelo Antonioni.
- Guió: Tullio Pinelli.
- Repartiment: Soraya, Dino De Laurentiis, Alfredo De Laurentiis, Ivano Davoli, Giorgio Sartarelli, Ralph Serpe, Piero Tosi, Ivano Davoli.
Un periodista descobreix que Soraya, la exesposa del Xa de Pèrsia, vol convertir-se en actriu i tracta de convèncer al director del periòdic que li deixi cobrir aquesta notícia. En aquest episodi s'inclouen també les proves de càmera, maquillatge, pentinats i vestuari fetes en la vida real a Soraya per a aquesta pel·lícula.
Segon Episodi: "Gli amanti celebri"
modifica- Direcció: Mauro Bolognini.
- Guió: Franco Brusati, Tullio Pinelli, Clive Exton.
- Repartiment: Soraya, Richard Harris, José Luis de Vilallonga, Esmeralda Ruspoli, Jean Rougeul.
Linda (Soraya) és una dona infeliçment casada amb Robert (Richard Harris), un escriptor vingut a menys, fins que un bon dia ella es retroba amb el seu ex-xicot Rodolph (José Lluís de Vilallonga), a qui li proposa divorciar-se del seu espòs per escapolir-se amb ell.
Tercer Episodi: "Latin Lover"
modifica- Direcció: Franco Indovina.
- Guió: Rodolfo Sonego, Alberto Sordi i Franco Indovina.
- Repartiment: Soraya, Alberto Sordi, Goffredo Alessandrini, Nando Angelini, Alberto Giubilo, Renato Tagliani.
La Sra. Neville (Soraya), una pròspera i important empresària estatunidenca, arriba a Roma per a la signatura d'un important contracte amb una multinacional; només que no contava que l'agència encarregada del seu establiment en la capital italiana també li va facilitar un acompanyant (Alberto Sordi), qui no la deixa ni a sol ni a ombra.
Aquest és considerat com el millor episodi de la pel·lícula.
Referències
modifica- ↑ Paolo Mereghetti, Dizionario dei film, ed. 1994.
- ↑ I tre volti, cineuropa.org
- ↑ Crítica de la pel·lícula escrita per Gabriel García Espina a ABC, publicada l'11 d'abril de 1965, p. 119
