Ian Graham (1923 - 2017) fou un explorador i maianista britànic les recerques del qual en els jaciments arqueològics maies precolombins a Belize, Guatemala i Mèxic, van coadjuvar a l'establiment del Cos de les Inscripcions Jeroglífiques maies, document important per a la comprensió de l'escriptura maia, publicat pel Museu Peabody d'Arqueologia i Etnologia de la Universitat Harvard. Entre altres obres, Graham ha escrit una biografia d'un connotat antecessor seu en l'estudi de les qüestions maies: l'explorador del segle xix, també britànic, Alfred Maudslay.

Plantilla:Infotaula personaIan Graham
Biografia
Naixement(en) Ian James Alastair Graham Modifica el valor a Wikidata
12 novembre 1923 Modifica el valor a Wikidata
Campsea Ashe (Regne Unit) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r agost 2017 Modifica el valor a Wikidata (93 anys)
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
FormacióTrinity College, Dublin
Trinity College, Oxford Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióantropòleg, arqueòleg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorMuseu Peabody d'Arqueologia i Etnologia Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesAlastair Mungo Graham Modifica el valor a Wikidata  i Meriel Olivia Bathurst Modifica el valor a Wikidata
Premis

Dades biogràfiques

modifica

Ian Graham va néixer el 1923 en Campsea Ashe, un poble del comtat de East Anglia, en Suffolk, Anglaterra.[1][2] Va assistir al Trinity College a Oxford on va estudiar física. Els seus estudis van haver de suspendre's en allistar-se en l'Armada britànica en la qual va servir durant la segona guerra mundial. Va poder continuar els seus estudis després de la guerra, fent-ho en el Trinity College de Dublín, Irlanda, on es va graduar el 1951.[3]

  • (en anglès) Graham, Ian, Alfred Maudslay and the Maya: A Biography. Norman: University of Oklahoma Press 2003.

Reconeixements

modifica
  • Va rebre la Orden del Pop del Museu Popol Vuh, Universitat Francisco Marroquín, de Guatemala.[4]

Vegeu també

modifica

Notes i referències

modifica
  1. También se escribe: Campsey Ash
  2. Dorfman & Slayman 1997: 50
  3. Dorfman & Slayman 1997: 50–51
  4. Museo Popol Vuh