Icacinàcies

família de plantes

Les icacinàcies (Icacinaceae) són una família de plantes angiospermes, les plantes amb flors, de l'ordre de les icacinals, dins del clade de les làmides.[1]

Infotaula d'ésser viuIcacinàcies
Icacinaceae Modifica el valor a Wikidata

Icacina senegalensis Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
FamíliaIcacinaceae Modifica el valor a Wikidata
Miers, 1851
Tipus taxonòmicIcacina Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
EstatusNomen conservandum Modifica el valor a Wikidata

Distribució modifica

Zones de clima subtropical a tropical de tots els continents a més del sud d'Àfrica i el nord-est d'Austràlia.[2]

Descripció modifica

Arbres arbusts i lianes quasi sempre amb fulles de disposició alternada. Sexualitat amb flors hermafrodites gairebé sempre però també hi ha espècies monoiques o dioiques (això darrer Són arbres, arbusts o lianes quasi sempre amb fulles de disposició alternada. Les flors acostumen a ser hermafrodites però també hi ha espècies monoiques o dioiques. Flors poc vistoses agregades en inflorescències, normalment cimoses o racemoses i fruits normalment en drupa.[3]

Taxonomia modifica

Aquesta família va ser publicada per primer cop l'any 1851 pel botànic anglès John Miers (1789-1879), a la revista Annals and Magazine of Natural History, including Zoology, Botany, and Geology[4] sota el nom d'Icacineae.[5]

Gèneres modifica

Dins d'aquesta família es reconeixen 24 gèneres:[6]

Història taxonòmica modifica

A la primera versió del sistema de classificació APG (1998) aquesta família no va ser ubicada dins de cap ordre, era dins el clade anomenat euasterids II.[7] A la segona versió d'aquest sistema de classificació filogenètica, APG II (2003), tampoc no va ser inclosa a cap ordre, però va ser moguda al clase euasterids I.[8] Aquesta situació es va mantenir a la tercera versió, APG III (2009), però canviant el nom del clade, d'euasterids I al de lamiids.[9]

En el sistema Cronquist (1981) aquesta família s'ubicava en l'ordre de les celastrales.[10]

Referències modifica

  1. Byng et alii, 2016, p. 3, 19.
  2. «ICACINALES» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, juliol 2017. [Consulta: 20 febrer 2023].
  3. Potgieter, Martin J.; Duno de Stefano, Rodrigo «Icacinaceae» (en anglès). Flowering Plants. Eudicots, abril 2016, pàg. 239-256. DOI: 10.1007/978-3-319-28534-4_21.
  4. «Icacinaceae Miers» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 24 febrer 2023].
  5. Miers, 1851, p. 173-174.
  6. «Icacinaceae» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 23 febrer 2023].
  7. The Angiosperm Phylogeny Group «An Ordinal Classification for the Families of Flowering Plants.». Annals of the Missouri Botanical Garden, vol. 85, n. 4, 1998, pàg. 542. DOI: 10.2307/2992015.
  8. Bremer, Birgitta; Bremer, Kåre; Chase, Mark W.; Reveal, James L.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG II». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 141, n. 4, 28-03-2003, pàg. 420.
  9. Bremer et al., 2009, p. 116.
  10. Cronquist, Arthur. An integrated system of classification of flowering plants (en anglès). Nova York: Columbia UNiversity Press, 1981, p. xvi. ISBN 0-231-03880-1. 

Bibliografia modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Icacinàcies