Ida Rhodes
Ida Rhodes (rus: Хадасса Ицковиц) (Kàmianets-Podilski, 15 de maig de 1900 - Rockville, 1 de febrer de 1986) va ser una matemàtica estatunidenca que es va convertir en membre del grup de dones influents en el cor de l'incipient desenvolupament informàtic als Estats Units.[1]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (ru) Хадасса Ицковиц 15 maig 1900 Kàmianets-Podilski (Ucraïna) |
| Mort | 1r febrer 1986 (85 anys) Rockville (Maryland) |
| Dades personals | |
| Altres noms | Ida Itzkowitz |
| Formació | Universitat de Colúmbia (1931–1932) Universitat Cornell (1919–1923) |
| Activitat | |
| Ocupació | matemàtica, informàtica |
| Ocupador | Institut Nacional d'Estàndards i Tecnologia (1948–1971) Mathematical Tables Project (1940–1948) New York State Department of Labor (1938–1940) |
| Família | |
| Cònjuge | Solomon Alhadef Rhodes (1923-1938) |
| Pares | David Itzkowitz i Bessie Sinkler |
Premis | |
Trajectòria modifica
Va néixer en un poble jueu entre Nemyriv i Tulchyn a Ucraïna. Tenia 13 anys quan els seus pares, David i Bessie Sinkler Itzkowitz, la van portar als Estats Units on li van canviar el nom en arribar.[1]
Se li va atorgar una beca en efectiu de l'Estat de Nova York i una beca de la Universitat Cornell on va començar a estudiar matemàtiques entre 1919 i 1923, només sis anys després d'arribar als Estats Units.[1] Durant la seva estada a la universitat, va treballar com a auxiliar d'infermeria a l'Hospital de la Ciutat d'Ithaca. Va ser triada membre de les organitzacions honorífiques Phi Beta Kappa (1922) i Phi Kappa Phi (1923). Va rebre el seu Bachelor of Arts en matemàtiques al febrer de 1923 i el seu Màster al setembre del mateix any, graduant-se Phi Beta Kappa.
Rhodes va tenir la seva primera trobada amb el físic alemany Albert Einstein l'any 1922 i es van tornar a veure l'any 1936 a la Universitat de Princeton, on un grup de matemàtics va viatjar per passar el cap de setmana en seminaris informals. Més tard va estudiar a la Universitat de Colúmbia entre 1930 i 1931. Va ocupar nombrosos càrrecs relacionats amb els càlculs matemàtics abans d'unir-se al Mathematical Tables Project l'any 1940, on va treballar sota la direcció de la matemàtica Gertrude Blanch, a qui més tard acreditaria com la seva mentora.
Va ser pionera en l'anàlisi de sistemes de programació, i amb la programadora Betty Holberton va dissenyar el llenguatge de programació C-10 a principis dels anys 50 per la UNIVAC I. També va dissenyar l'ordinador original utilitzat per l'Administració de la Seguretat Social.[2] Al 1949, el Departament de Comerç dels Estats Units li va atorgar una Medalla d'Or pel seu "lideratge pioner significatiu i contribucions destacades al progrés científic de la nació en el disseny funcional i l'aplicació d'equips de computació digital electrònica".
Tot i que es va jubilar l'any 1964, Rhodes va continuar sent consultora de la Divisió de Matemàtiques Aplicades de l'Institut Nacional d'Estàndards i Tecnologia (NBS per les seves sigles en anglès) fins a 1971. El seu treball es va fer molt més conegut després de la seva jubilació, ja que va aprofitar l'ocasió per viatjar per tot el món, donant conferències i mantenint correspondència internacional. Al 1976, el Departament de Comerç li va lliurar un altre Certificat d'Apreciació en el 25è Aniversari de l'UNIVAC I, i després, en la Conferència d'Informàtica de 1981, la va citar per tercera vegada com a "pionera de UNIVAC I". Va morir l'any 1986.
En un cas inusual d'un antic algorisme especialitzat encara en ús, i encara acreditat al desenvolupador original, Rhodes va ser responsable de l'algorisme de "Jewish Holiday" (vacances jueves) utilitzat als programes de calendari des de llavors.[2][3] Mentre treballava en el NBS, també va realitzar treballs originals de traducció automàtica de llengües naturals.[4][5]
Bibliografia modifica
- Tomayko, J.E. (2000). Ida Rhodes and the dreams of a human computer. IEEE Annals of the History of Computing. Vol. 22 Num. 1 pàgines 82–85 ISSN 1058-6180 doi:10.1109/85.815468.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Morrow, Charlene; Perl. Notable Women in Mathematics: A Biographical Dictionary (en anglès). Greenwood Publishing Group, 1 de gener de 1998, p. 180. ISBN 9780313291319.
- ↑ 2,0 2,1 «Ida Rhodes and the Problem with 'Water Goats'». Taking Measure. National Institute of Standards and Technology (NIST). [Consulta: 3 març 2018].
- ↑ Rhodes, Ida «Computation of the dates of the Hebrew New Year and Passover». Computers and Mathematics with Applications, 3, 3, 1977, pàg. 183–190. DOI: 10.1016/0898-1221(77)90093-1 [Consulta: 3 març 2018].
- ↑ Rhodes, Ida; Alt, Franz L. «Hindsight technique in machine translation of natural languages». Journal of Research of the National Bureau of Standards, 66B, 2, 1962, pàg. 47–51. DOI: 10.6028/jres.066B.005 [Consulta: 3 març 2018].
- ↑ Rhodes, Ida «Syntactic integration carried out mechanically». Information Storage and Retrieval, 1, 4, 1963, pàg. 215–219. DOI: 10.1016/0020-0271(63)90018-4 [Consulta: 3 març 2018].
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ida Rhodes |
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Ida Rhodes» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.